dijous, 21 de febrer de 2013



Dolmen de la Creu d’en Cobertella, Roses, Alt Empordà. Una notícia del 1911.

El Diario de Gerona de Avisos y Noticias de data 30 d’agost de l’any 1911 (p.8) va publicar la notícia que, seguint les informacions dels senyors Sabater i Piferrer, el senyor  Cazurro que estudiava  els monuments megalítics de la regió  va reconèixer vora el mas Morer (Marès) el dolmen més bonic de Catalunya  conegut com la “Creu d’en Cubertella”. Es donen les mides de la llosa de coberta més gran i es comenta que en l’interior de la cambra s’hi poden encabir més de vint persones. Es feia servir com  habitacle i s’havia encerclat de construccions  que el desfiguraven,  formant una rudimentaria masia de parets ruïnoses. Els seus descobridors gestionaven l’enderroc  d’aquells murs a fi  de poder contemplar-lo  sense entrebancs.

L’Albert Fàbrega va donar a conèixer  la noticia http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09 que la Revista Alrededor del Mundo de Madrid del 27 de març del 1912 (Postales de todas partes, p.255) deia, amb una primera fotografia d’aquest monument,  que havia estat descobert l’estiu del 1911 per Josep Sabater.

El mateix Diario de Gerona de Avisos y Noticias de data 5 de juliol de l’any 1912 (p.7) recollia ara la noticia que aquest dolmen va ser visitat aquell estiu pel senyor J. Dechelette un “dels més savis arqueòlegs de la veina França.” Efectivament Joseph Dechelette (1862-1914) va ser considerat un dels més importants precursors en l’investigació arqueológica  de finals del s.XIX i principis del s.XX  a França, sobresortint el seu Manuel d’Archéologie préhistorique, celtique et gallo-romaine (1908-1914). Va morir el 4 d’octubre del 1914 a Vingrè (Aisne), pocs anys després de la seva visita a Roses,  en el decurs de la primera guerra europea on s’havia allistat malgrat la seva avançada edat.  El museu de Roanne, del que fou conservador fins a la seva mort, porta actualmente el seu nom.