dissabte, 28 de novembre de 2009

El puig d'Arques del Montseny

Amb la caiguda en desgràcia del comte Humfrid que d’ençà el 858 posseïa en benefici un gran lot de béns fiscals que ocupava el cimal i part dels vessants nord-orientals, orientals i meridionals del massís del Montseny, aquests havien revertit al rei Carles el Calb que el 19 d’agost del 862 els cedí en plena propietat al bisbe Frodoí de Barcelona i al comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló.


Al bisbe Frodoí va fer-li donació de Riells i un alou proper (locum qui dicitur Riellos, situm in latere Montis Signi, juxta alodem Baioni); de Breda i Campins (villare que dicitur Breda et villam Campinos), i de Cerdans passant pel cimal del Montseny fins al Tordera (villaricelo que dicitur Cerdans per sumitatem Montis Signi usque in rivo Tordaria). Se’n exceptuaven les aprisions dels hispans (excepto quod Spani homines de eremo traxerunt).


Al comte Sunyer II va donar-li Palautordera (villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium) amb les esglésies de Santa Maria i Sant Esteve (Sancta Maria et ad Sancto Stephano) i també Sant Esteve de la Costa del Montseny (et ad alio Sancto Stephano). Aquest territori anava del cim del Montseny (summo Montesigno) a Collsabadell (ipso collo de Sabadell) i del Collformic (collo Frumici) a la riera d’Arbúcies (ipsa Pelanca et de rio Arbuties).


El comte Sunyer II vengué més tard –en data que desconeixem- aquests béns del Montseny a Trasovad, potser un jutge, el qual a la vegada els revengué el 18 de novembre del 908 al comte de Barcelona Guifré-Borrell pel preu de dos mil sous.


La venda comprenia la vall del Tordera i Palautordera amb les esglésies de Santa Maria i Sant Esteve i l’altra església de Sant Esteve dalt el Montseny (Valle que vocant Tordaria, villa Bitaminia, que vocant Palacio, cum ecclesias, id est s. Marie virginis et s. Stephani protomartiris, et alia ecclesia que vocant similiter s. Stephani, qui est in latere Montissigni).


En aquest document de venda de principis del segle X s’hi esmenten els afrontaments territorials: d’una part en les Arques que es troben en la vila Mosqueroles, i per dalt del Montseny fins al coll entre dues senyes i allí segueix fins al coll dit Collformic i puja per dalt del mont Cavallar fins l’arca dita l’om, i segueix fins la vila Pinell i fins al vilar dit Romà (de una parte in Arcas qui sunt in villa Moscariolas, et per latere Montissigni usque ad collum inter duos signos et inde vadit usque ad collum que dicunt Collo Formici et pergit per summa mucera de monte Cavallare usque ad archam que dicunt ad ulmo, et vadit usque ad villam Pinellus et usque in villare que dicunt Romanos).


Cal recordar ací que en aquella època el topònim arca era sinònim de fita o molló territorial. Ja la llei dels visigots regulava que sempre que els termes fossin origen de discussió es cerquessin els túmuls de terra o arques que es trobessin vora els límits i semblessin construïts de més antic. En aquest cas el significat donat al mot arca es referia als dòlmens per la seva semblança amb grans caixes de pedra i per ser ben coneguts o fàcilment identificables pels habitants de la rodalia, i a més, difícils de destruir i impossibles de canviar de lloc.

Malgrat això posteriorment el mot arca també va aplicar-se a altra mena de fites menys perdurables. Es pot trobar en el document que ens ocupa una arca dita l’om, és a dir un arbre. En altres documents fins i tot es puntualitza que es tracta d’una arca antiga (archa antiqua) en contraposició a algun que esmenta una arca nova.


Descartada del nostre document l’arca que era un arbre (archam que dicunt ad ulmo) calia centrar-se en les arques de Mosqueroles (Arcas qui sunt in villa Moscariolas) i efectivament la cartografia encara conserva en un indret de la carena de la serra que puja més amunt de Mosqueroles el topònim puig d’Arques.


Un topònim semblant va permetre, per exemple, identificar l’interessant dolmen de Puig d’Arques a Sant Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà, excavat i restaurat pel GESEART l’any 2001.


Malauradament en la nostra prospecció al puig d’Arques de Mosqueroles (coordenades UTM: x=452633, y= 4621591, z= 753) no hi vàrem saber identificar cap monument megalític i en canvi varem trobar-hi restes de travesses de paret seca, d’una borda, d’un pedregar i quatre grups d’antigues fites algunes d’elles amb fillols. Aquestes darreres potser eren les arques o fites esmentades documentalment en època altmedieval. Cal afegir però que l’indret és força extens i parcialment emboscat i que altres recerques més àmplies podrien donar potser nous resultats en el futur.


Els cercles vermells assenyalen tres grups de fites i les X el pedregar i la borda.


Un dels quatre grups de fites localitzats

Sant Esteve de la Costa del Montseny citada el 862

(fotos d’Enric Carreras)


Per saber-ne més vegí’s:

Ramon d’Abadal, Catalunya Carolingia, primera part, Genève 1926-1950, pàg.71;

Ramon d’Abadal, Catalunya Carolingia, segona part, Barcelona 1952, pàg.375-376

Josep Rius i Serra, Cartulari de Sant Cugat del Vallés, vol.I, Barcelona 1945, pàg.6-7