Dolmen de la Creu d’en
Cobertella, Roses, Alt Empordà. Una notícia del 1911.
El Diario de Gerona de Avisos y
Noticias de data 30 d’agost de l’any 1911 (p.8) va publicar la notícia que,
seguint les informacions dels senyors Sabater i Piferrer, el senyor Cazurro que estudiava els monuments megalítics de la regió va reconèixer vora el mas Morer (Marès) el
dolmen més bonic de Catalunya conegut
com la “Creu d’en Cubertella”. Es donen les mides de la llosa de coberta més
gran i es comenta que en l’interior de la cambra s’hi poden encabir més de vint
persones. Es feia servir com habitacle i
s’havia encerclat de construccions que
el desfiguraven, formant una
rudimentaria masia de parets ruïnoses. Els seus descobridors gestionaven
l’enderroc d’aquells murs a fi de poder contemplar-lo sense entrebancs.
L’Albert Fàbrega va donar a conèixer
la noticia http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09
que la Revista Alrededor del Mundo de
Madrid del 27 de març del 1912 (Postales de todas partes, p.255) deia, amb una
primera fotografia d’aquest monument,
que havia estat descobert l’estiu del 1911 per Josep Sabater.
El mateix Diario de Gerona de
Avisos y Noticias de data 5 de juliol de l’any 1912 (p.7) recollia ara la
noticia que aquest dolmen va ser visitat aquell estiu pel senyor J. Dechelette
un “dels més savis arqueòlegs de la veina França.” Efectivament Joseph
Dechelette (1862-1914) va ser considerat un dels més importants precursors en
l’investigació arqueológica de finals
del s.XIX i principis del s.XX a França,
sobresortint el seu Manuel d’Archéologie
préhistorique, celtique et gallo-romaine (1908-1914). Va morir el 4
d’octubre del 1914 a Vingrè (Aisne), pocs anys després de la seva visita a
Roses, en el decurs de la primera guerra
europea on s’havia allistat malgrat la seva avançada edat. El museu de Roanne, del que fou conservador
fins a la seva mort, porta actualmente el seu nom.
