La cista neolítica de Capolat (Berguedà)

La cista l'any 2004 abans de ser excavada (Diari de Girona)

La cista l'any 2008 enterrada (foto d'Enric Carreras)

L’estiu de any 2004 la premsa va fer-se ressó de la descoberta d’una cista neolítica no violada a Capolat (Bergedà). El monument (conegut també com "Serrat de les Tombes-Tomba 1") que contenia dos enterraments, va ser seguidament excavat científicament i s'hi va recuperar tot el seu interessant aixovar. Aleshores va romandre en el terreny -enfonsada a ras de sòl- una caixa rectangular buida formada per quatre lloses a més de la llosa de coberta que la cobria. Era, doncs, una més de les moltes cistes neolítiques que en més o menys bon estat de conservació ha arribat fins a nosatres i que podem visitar sobretot al Solsonès però també al Bages i a l’Empordà, així com en altres indrets de Catalunya i Rosselló.

La sorpresa arribà quan després de fer el trajecte fins a Capolat i cercar aquesta cista neolítica hom la trobà coberta per un túmul de terra de més d’un metre d’alçada, fet expressament

perquè no es pugui veure. És realment un cas que ens estranya molt. Val a dir que desprès d’haver pràcticament visitat tots els monuments megalítics de Catalunya i de la Catalunya Nord no havíem vist mai una cosa semblant. El nostre grup GESEART en els darrers 25 anys ha descobert, retrobat, excavat i restaurat, una bona quantitat de monuments megalítics (dòlmens, menhirs, coves-dolmen, poblats, recintes megalítics, etc) per tot Catalunya i en especial a l’Empordà.

Tots s’han estudiat, publicat i senyalitzat; i a més s’han confeccionat itineraris megalítics i s’han fet festes per donar-los a conèixer a tots aquells que s’han interessat per la nostra prehistòria. Municipis com Roses, La Jonquera, Espolla, Capmany, Pau , Palau-saverdera, Sentmenat, i molts altres, són capdavanters en aquest tema i els seus itineraris megalítics són considerats modèlics per tots els visitants. Pensem que el temps del secretisme i de voler amagar les coses no és el nostre. La majoria de coses s’han de conèixer per a valorar-les i apreciar-les, només així seran més respectades. Això val també – i molt- per als dòlmens. Si la cista de Cal Rajolí al Solsonès, després de la seva excavació, hagués estat ben senyalitzada i donada a conèixer, de ben segur que el maquinista que va destruir-la en ampliar una pista l’hauria respectat i conservat.

Esperem que aquesta cista neolítica de Capolat ben aviat sigui desenterrada, senyalitzada i donada a conèixer, car aquesta serà –exceptuant casos d’excepció- la millor manera de preservar-la. Mentrestant qui vulgui visitar a Capolat un túmul de terra que cobreix l’ùnic monument prehistòric del municipi, que originalment gairebé no tenia túmul, pot seguir amb GPS aquestes coordenades UTM: x= 398607, y= 4658799; z= 1.185.
Potser després de tot no perdrà totalment el seu temps, perque a l’entorn proper podria descobrir-ne algun altre d’inèdit, el nom de l’indret “Serrat de les Tombes” en plural així ho donaria a entendre.

El "menhir" Vidal, retrobat.(Capmany, Alt Empordà)

El dibuix de Vidal l'any 1914

El monument el 10 de març del 2008

(fotos d'Enric Carreras)

Lluís Marià Vidal quan el va donar a conèixer l’any 1914 l’anomena “menhir” però ja comenta que per la seva forma es diferencia dels altres que havia vist. Descriu els quatre signes insculpits que segons ell són lletres de l’epigrafia ibérica.

Als envolts del 1920 Vidal va convidar Manuel Cazurro, Máximo San Miguel de la Cámara i Pere Bosch-Gimpera –aleshores tots a Barcelona- perquè, juntament amb ell, estudiessin aquesta pedra basant-se en una reproducció en guix dels gravats que Vidal havia ofert al Museu de Barcelona.

Temps desprès –l’any 1931- Bosch-Gimpera, juntament amb Josep Colominas, el va publicar comentant que varen veure que es tractava de signes gravats com els del tipus esquemàtic de l’art rupestre. Informa que va extractar-ne la descripció seguint l’escrit de Vidal del 1914, fet que sembla confirmar que no el va visitar personalment.
D’ençà de l’any 1985 el Geseart va intentar en diverses prospeccions localitzar de nou sense èxit aquest monument. Fou però Albert Aparicio Cáceres de Capmany que en veure els gravats reproduïts per un de nosaltres (Josep Tarrús) l’any 2002 va adonar-se que la pedra amb inscultures que havia trobat casualment algun temps abans era en realitat el “menhir” Vidal.
El nostre grup (Geseart) el va visitar acompanyats de Jesús Panareda de Capmany el març del 2008. Ens trobàvem, finalment, davant d’un dels monument megalítics, publicats d’antic a l’Alt Empordà, que havia estat més difícil de retrobar. De fet, ha estat el darrer que s’ha retrobat, 92 anys després de la seva primera publicació.
No és cap menhir. Es tracta d’un bloc erràtic de granit. Sobre l’extrem convex superior de la pedra hi ha, per testa, quatre gravats. El motiu central és un antropomorf en forma de creu llatina amb el final de les aspes potençades amb una cassoleta. L’acompanya un cercle simple a ponent i un cercle doble en forma de vuit a llevant que presenta el sector nord més triangular que circular. Vora el cercle de ponent hi ha un semicercle en forma de ferradura. Cal esmentar que la part superior, triangular, del signe en forma de 8 sembla un afegitó d’època moderna a un cercle original, segurament per marcar aquesta pedra i fer-la servir com a límit territorial i el signe cruciforme sembla resseguit modernament, perquè el seu solc és força més profund i té les cassoletes dels extrems lleugerament deformades, com si volguessin aproximar-lo a una creu barrada.
Aquests signes insculpits podrien molt bé ser contemporanis dels de la Pedra dels Sacrificis, també a Capmany, que es troba a poc més de mig kilòmetre de distància. Allí també hi veiem cercles i cruciformes, dels tipus que apareixen en els menhirs i dòlmens de la contrada entre el neolític mitjà i el calcolític.

Per saber-ne més vegí's:

Enric Carreras i Josep Tarrús,

El "menhir" Vidal, retrobat. (Capmany, Alt Empordà)

Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.167, abril-juny 2008, pàg.30-31

El pic de l'Àliga II, un nou dolmen identificat a Portbou (Alt Empordà)

Aquest nou dolmen de Portbou ve a afegir-se a l'important patrimoni prehistòric d'aquest municipi que s'ha donat a conèixer en els darrers anys. Actualment, juntament amb els monuments ja coneguts del municipi veí de Cervera de la Marenda, configura un dels itineraris dolmènics més interessants de l'Alt Empordà. (Fotografia d'Enric Carreras)

Per saber-ne més vegi's:

Enric Carreras i Vigorós/Josep Tarrús i Galter/ (amb fotografies de Josep Agusti i Prat),“La ruta megalítica dels dòlmens i menhir de Portbou (Alt Empordà)”, Butlletí del Centre Excursionista d’Olot, núm.161, octubre-desembre 2006.

Enric Carreras i Vigorós/Josep Tarrús i Galter,“Les rutes megalítiques dels dòlmens i menhirs. Addenda.”, Butlletí del Centre Excursionista d’Olot, núm.166, gener-març 2008.