Mas Baleta III (La Jonquera, Alt Empordà)

Localitzat l'any 1986 per Josep Tarrús, Enric Carreras, Miquel -Dídac Piñero, membres del Geseart, en companyia de Júlia Chinchilla durant una prospecció de la zona.

El Mas Baleta III s'ha de veure com un conjunt monumental complex dins del qual hi tenen cabuda dos recintes megalítics superposats del calcolític recent i cinc tombes tumulàries de l'edat del Ferro I. Aquests recintes rectangulars, el més gran amb menhir central intern i un passadís d'accés, poden ser alguna mena de santuaris o espais d'ús religiós dins del territori reservat a la necròpolis d'un possible hàbitat de mitjan del III mil.lenni cal.aC, situat a la vora dels estanys intermitents de la zona. Es coneixen diversos dòlmens i menhirs al seu entorn proper.

El monument va ser excavat i restaurat pel Geseart (Josep Tarrús i Enric Carreras) en els anys 2004-2205-2006 amb la col.laboració de nombrosos companys, com ara Pere Gay, Sebastià Delclòs, Ramón Boix, David Vergés, Josep Agustí i Joan Carreras, a més de diversos arqueòlegs o estudiants d'arqueología, com ara, Àngel Bosch, Paula Santamaria, Marian Berihuete, José Sanz i Andrea Ferrer. I també els treballs de Josep Besa i el seu equip. I les facilitats de Jaume Sabiol propietari del terreny.

En el solstici d'hivern, el sol poc abans de la seva posta, entrant pel passadís s'alinea amb els menhirs que al seu torn projecten la seva ombra allargada vers el sector de llevant del recinte. (Fotografies d'Enric Carreras)

"Coming clouds over the megalithic cathedral"

(Fotografia de Robin Townsend)

Per saber-ne més vegí's:

Josep Tarrús i Galter/Enric Carreras i Vigorós
“El complex prehistòric dels Estanys. Mas Baleta III. Els treballs entre 2004-2005 (La Jonquera, Alt Empordà”) dins “Vuitenes jornades d’arqueologia de les comarques de Girona”, Roses, 6-7 octubre 2006, vol.I , pàg.89-93

Pedra Arca (Vilalba Sasserra, Vallès Oriental)

El monument solitari enmig dels camps de conreu l'any 1914 amb un camí carreter a la vora.
L'any 1955 ja amb el gran pi a la vora i el camí convertit en pista l'Enric Llorach que publicà les fotografies comenta: "Puede con ello apreciarse su progresiva destrucción, pues para dar paso a carros y camiones se han sacado las piedras de su alrededor que podian formar parte del túmulo, quedando amenazadas las que forman el dolmen. Creemos oportuno que se tomen urgentemente las medidas necesarias para su conservación y restauración, evitando así su total destrucción."

Les fotografies mostren l'estat actual de degradació que pateix el dolmen.

Va ser publicat l'any 1879 per primera vegada i d'ençà l'Alta Edat Mitjana fa les funcions de fita territorial entre els municipis de Vilalba Sasserra i Llinars del Vallès. D'aquí ve el nom Arca com a sinònim de fita divisòria.

A causa de l'ampliació de la pista que passa a tocar el monument i en trobar-se aquest afectat s'hi va practicar el 1992-93 una excavació de salvament. Aquesta excavació hauria estat una ocasió única perquè les institucions mostressin la voluntat de fer protegir convenientment aquest monument com ja s'havia demanant -sense èxit- anys enrera.

Malauradament no va ser així i el monument es conserva igual que sempre, o sigui sense restaurar, i ara amb el seu entorn proper degradat considerablement a causa del pas intens de camions a mig metre del dolmen i al remenament de pedres i àrids que el negocis del seu entorn immediat comporten.

L’estiu del 2003 al costat de llevant de la cambra, a uns tres metres de distància, hi havia un gran amuntegament de llambordes i, pocs metres més al sud, acumulacions de terra de considerable alçària.

Val a dir però que posteriorment en el sector de llevant se li ha reservat -amb una tanca de troncs- un semicercle de terreny que li dóna una certa llibertat, però no és aquest el cas del sector de ponent, on encara resta empresonat per la pista i la tanca de la propietat propera. Sense desviar aquest sector de pista, el monument continuarà patint la pols i vibracions que el tràfic pesant comporta.

Cal restaurar i adequar convenienment d'una vegada aquest dolmen i el seu entorn proper per retornar-li el seu antic esplendor.

Per saber-ne més sobre els dòlmens emprats com a fites territorials anomenades "arques" d'ençà l'època visigòtica vegi's el nostre treball:

Joan Badia i Homs/Benjamí Bofarull i Gallofré/Enric Carreras i Vigorós/Miquel-Dídac Piñero i Costa, "La cista amb túmul de la Creu de Principi, fita del segle X en la toponimia de l'Alta Garrotxa i les restes pre-romàniques de Sant Julià de Ribelles", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol.20, Figueres desembre 1987 (segona edició GESEART març 1988).

Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental)

¿Qui sap el que hi ha darrera d'aquest ufanós
taronjer que hom veu quan s'arriba a la plaça de Santa Maria de Martorelles?

Doncs hi ha el menhir que fa anys va ser-hi traslladat des del seu emplaçament original vora el dolmen de Castell-Ruf. Aquest monument de singular importància presenta un signe gravat de gran interès. Es mereix un tracte més adient que el que se li dóna actualment.

Per saber-ne més vegi's el nostre treball:

Enric Carreras/ Josep Tarrús/ Pere Gay
“Tres menhirs amb gravats entre l’Alt Empordà i el Vallès Oriental” dins “Roches ornées, roches dressées. Aux sources des arts et des myths. Les homes et leur terre en Pyrénées de l'Est”. (Actes du Colloque en Hommage à Jean Abélanet, Université de Perpignan, 24,25 i 26 mai 2001). Perpinyà , Presses Universitaires 2005, pag. 157-163