dissabte, 10 de gener de 2015

El dolmen del Mas Gamarús (Espolla)


 

                                    El Mas Gamarús

                       Dolmen del Mas Gamarús
 
 
El dolmen del Mas Gamarús (Espolla, Alt Empordà): citat d’antic, ara identificat
 per Enric Carreras i Josep Tarrús (membres del GESEART)
 (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional)

Història
El primer en assenyalar la possible existència d’aquest dolmen va ser Manuel Cazurro Ruiz en el seu conegut llibre sobre el megalitisme de la província de Girona publicat el 1912, ara fa més de cent anys : “... el dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no poseo más datos.”
La notícia la va recollir Lluís Pericot García que al seu torn va recollir segurament més informació quan als anys vint del passat segle va excavar i publicar alguns dòlmens d’Espolla, juntament amb Pere Bosch Gimpera. En la seva tesi del 1925, revisada el 1950 informa: “ Requesens (La Jonquera) –Mas Gamarús- citado en Cazurro. Noticias particulares confiman su existéncia así como permiten suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía.”
També en la dècada dels vuitanta del passat segle, nosaltres mateixos amb altres membres del GESEART vàrem explorar repetidament els entorns propers al Mas Gamarús, sense trobar-lo, bon i tenir informació indirecta d’un antic bosquerol de la Jonquera que assegurava que anys enrere havia vist un dolmen en aquells paratges.
Finalment però, devem la seva redescoberta a David Vergés Boix d’Espolla que va localitzar-lo el passat 29 de novembre del 2014, sota la pluja torrencial del temporal de llevant. Anteriorment, sembla que aquest dolmen ja era conegut d’un antic guarda d’aquesta finca que al seu torn va mostrar-lo als propietaris de l’indret. Val a dir però, que cap d’ells va donar-ne notícia.

Situació
El monument és situat en els vessants mitjans de migdia del puig de la Carbassera (1001 m) a tocar la cota 700 m, enlairat damunt el fondal on es troba, a ponent, el Mas Gamarús des d'on s’hi pot accedir per la pista que travessa els còrrecs del Pas del Faig i de la Canal Grossa, més avall de la font de l’Arcada. També s’hi pot accedir pel sector de llevant per la pista del Pas de la Figuera, sota la font de la Verna. El seu entorn actual és un bosc vell i esclarissat de roures, faigs, aurons i alzines.
El recorregut total del circuit que ens ha calgut fer per anar al dolmen ha estat d’uns 25 km perquè  les pistes actualment es troben en força mal estat i en alguns trams gairebé són impracticables. De fet, en algun lloc estaven barrades a causa dels recents aiguats de llevant de finals del passat novembre.
Cal tenir present que aquest dolmen és situat en una finca privada i tots els accessos es troben tancats pels corresponents portals. S’ha de sol·licitar el permís dels propietaris per poder-hi entrar. Per la nostra part, donem les gràcies a Marta Carola que ens va facilitar l'oportunitat de poder estudiar-lo, el dia 16 de desembre del 2014,  mentre bufava una gèlida tramuntana.

El monument
Es tracta d'un sepulcre de corredor antic amb la cambra trapezoïdal curta, que devia comptar amb un passadís d'accés, no gaire llarg, de paret seca o de lloses. Queda en un pendent força inclinat, per damunt de la pista, per la qual cosa la cambra està atrinxerada per la banda de la capçalera. Es veuen restes del túmul, fet de blocs de pedra i terra, a cada banda de la cambra i al seu davant. Feia uns 6,5 m i devia acabar amb un mur de pedra seca, que contenia el pedregar intern.  El dolmen està fet de pissarra i  té una orientació cap al sud/sud-oest (190º+/- 10º). 
La cambra conserva visibles 5 lloses in situ, (lateral esquerre, capçalera, dos laterals drets i la llosa dreta que empetitia l'entrada, abans del corredor), mentre que la coberta jeu davant seu a la dreta. Només el primer lateral dret (> de 100 cm) i l'esmentada llosa de l'entrada (> de 85 cm) conserven la seva alçada original, la resta estan arranades. Les mides internes de la cambra són : 1,7 m de longitud, 1 m d'amplada i 1m  d'alçada. No es veuen restes visibles del passadís d'accés, tot i que una excavació acurada segurament permetria trobar-les. Sembla que la cambra va ser excavada (buidada) d'antic, perquè presenta una forat al centre. Malgrat això, no hem detectat en superfície cap mena de material arqueològic o antropològic que pogués procedir de l'interior de la cambra.
Aquesta mena de sepulcres de corredor de cambra trapezoïdal curta són els més corrents a l'Albera-serra de Rodes i cap de Creus. La seva construcció es pot situar en la segona meitat del IV mil·lenni aC (3400-3000 aC) , a inicis del neolític final.

Publicat en el "Setmanari de L'Alt Empordà" , dimarts 6 de Gener del 2015, núm. 1874
("El GESEART confirma la identificació del Dolmen del Mas Gamarús d'Espolla")