dimarts, 6 d’abril de 2010

El bruixot prehistòric del Mas Polità
(El Port de la Selva, Alt Empordà)

per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter
Membres del Geseart*


El “bruixot” era l’home que en diverses societats tribals primitives duia a terme les pràctiques màgiques i rituals. Administrava coneixements diversos, especialment de medicina, i passava per dominar forces sobrenaturals que ell tenia la facultat de conjurar.

El “bruixot” que ens ocupa és un petit gravat insculpit en un aflorament natural de pissarra en el sector de les Creus de l’Hospital, al terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà), a la rodalia del monestir de Sant Pere de Rodes, lloc on el nostre grup GESEART va localitzar i publicar fa uns anys diverses roques amb inscultures rupestres prehistòriques i/o històriques d’un gran interès.** Per tant, que Modest Soy d’Olot recentment –l’octubre del 2009- hi identifiqués aquesta figura antropomorfa no fou en principi cap sorpresa. Sí que té mèrit, però, la seva descoberta per la poca grandària del gravat i sobretot pel grau d’erosió que presenta, cosa que el fa molt difícil d’observar. I encara és més sorprenent que es tracti d’un possible “bruixot”, practicant alguna mena de ball o exorcisme. És situat a uns 100 m de les Creus de l’Hospital en un pujol equidistant del Mas de la Granja i del Mas Polità, entre les Pedres de l’Hospital II on hi ha diversos afloraments amb cassoletes i un cruciforme. Les seves coordenades geogràfiques UTM són: x= 512567, y= 4687542, z = 440.

Aquesta figura fa uns 25 cm de longitud. El cap està format per una petita creu, que se superposa al cos central. Aquest és ovalat i porta una creu inscrita que la depassa una mica (sexe masculí ?), mentre que la seva part inferior és rectangular, amb les dues cames cobertes per una faldilla. Els braços estesos surten de la part mitjana de la forma oval central i acaben en tres dits.

Realment, no s'assembla a res del que havíem vist anteriorment entre els gravats associats a dòlmens, menhirs o roques a l'aire lliure de l'Alt Empordà-Rosselló. En aquest cas, no es tracta d'un simple cruciforme, sempre de cronologia controvertida (signes prehistòrics antropomorfs o creus de cristianització posteriors), sinó d'una veritable figura d'orant, potser en actitud de ballar, que considerem prehistòrica.

La situació de la penya on es troba aquest gravat, penjada sobre un altiplà intern, on hi ha altres gravats i monuments megalítics, és també prou suggerent i s'adiu al que esperaríem per a una roca al voltant de la qual s'hi celebrarien cerimònies religioses o rituals iniciàtics en època prehistòrica.

Podem trobar algun paral·lelisme iconogràfic –no cronològic- amb la figura del “bruixot” en un dels murals de pintures blanques dels abrics rupestres de Kalemba a l’est de Zambia, datats a l’Edat del Ferro que a l’Africa Austral es situaria una mica després del canvi d’Era. El lloc s’anomena Pilila Azongu (El puig de l’home blanc) i representaria les cerimònies iniciàtiques del pas femení vers la pubertat i la fertilitat. Precisament el salt, ball o expressió de joia d’una de les figures, amb els braços oberts, mostra una mà amb tres dits, exactament igual que els braços i les mans del “bruixot” de la serra de Rodes. I encara cal observar que els atributs sexuals masculins del “bruixot” són idèntics als que presenta una altra de les figures frontals d’aquelles pintures.

Un altre paral·lelisme iconogràfic important cal cercar-lo en dues figures d’un dels gravats rupestres de Tanun a Bohuslän (Suècia), declarats per l’UNESCO Patrimoni de l’Humanitat. S’anomena “Tres homes realitzant un ritual” i s’ha datat a l’Edat del Bronze final nòrdic.***La part superior del seu cos està formada per una creu grega dintre d’un cercle, exactament igual que la del “bruixot”. Si es tracta d’un element purament pictogràfic o és la representació d’alguna mena de disfressa ritual, és quelcom difícil d’esbrinar. De totes maneres, en tots els casos les figures, per la posició de braços i cames i la inclinació del cos, estan practicant alguna mena de dansa o moviment rítmic. I si bé les figures nòrdiques semblen nues de cintura cap avall, per contra, el “bruixot” presenta unes llargues faldilles o túnica.

No volem acabar aquesta breu nota sense destacar la gran densitat de gravats sobre roques a l'aire lliure que es concentren en aquesta àrea megalítica de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus, molt sovint a la rodalia dels dòlmens, menhirs o poblats prehistòrics (d'entre el neolític mitjà-calcolític, 4000-2000 aC), coneguts des de finals del segle XIX i tot al llarg del segle XX.

Alguns d'aquests gravats –cassoletes, reguerons i algunes figures cruciformes- els considerem prehistòrics, per la semblança que tenen, tant d'estil com de tècnica d'execució, amb els descoberts l'any 1932 per Isidre Macau a la cista neolítica amb túmul de la Vinya d'en Berta (Pau), una tomba intacta en el moment de la seva descoberta i que, per tant, constitueix una veritable troballa tancada. Altres poden ser cristianitzacions posteriors de roques o megàlits que encara fruïen d'una gran devoció popular a l'edat mitjana o moderna, segurament perquè el record dels primers gravats prehistòrics que sovint duien no es va perdre mai del tot.

*GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional)

**E. CARRERAS/B.BOFARULL/P.GAY/J.TARRÚS, Inscultures i territoris dolmènics a l’Alt Empordà, dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol.XXXVI, Girona 1996-97, pàg.197-211

***L’Edat del Bronze nòrdic es troba dividida en sis períodes que van del 1.700 al 500 aC, essent el darrer (700-500 aC) contemporani d’Hallstat o Primera Edat del Ferro.

------------------------------------------------

Publicat al Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.175, Abril-Juny 2010, p.29-30