divendres, 13 de maig del 2011

El Roc del Frare d'Agullana. (Foto d'Enric Carreras 2011)

La primera notícia d’un monument megalític a Catalunya.

D’ençà molts anys s’havia considerat que el primer monument megalític donat a conèixer a Catalunya era el Menhir de la Pedra del Diable de Santa Pau (La Garrotxa). Va ser publicat, amb un dibuix, el 29 de febrer de 1872 per Joaquim Vayreda i Josep Saderra en la Ilustración de Madrid.

Un altre monument megalític li discutia aquest lideratge a l‘ésser publicat també aquell mateix any de 1872. En no portar però l’escrit la data del mes en què es va publicar tenia poques possibilitats d’ésser considerat anterior a la fi del mes de febrer de 1872. Es tractava del Dolmen de la Casa Encantada de Pinyana que va publicar a Fonz, Joaquín Manuel de Moner y Siscar en la seva obra “Dos monumentos druidicos sitos en el distrito municipal de Senterada.”

Aquest virtual empat va trencar-se quan Juan Sanchez-Cuenca va descobrir un gravat publicat a la Revista “El Museo Universal” de Madrid del 20 d’agost de 1865 que reproduïa el Dolmen de La Grossa, a la carretera de Calders a Moià, al Bages. L’havia dibuixat Josep Puiggarí Llobet (1821-1903) uns anys abans. Quan el publicà ja era destruït i havia desaparegut en fer-se la nova carretera. El nostre company Albert Fàbrega va publicar aquesta interessant notícia en el seu blog sobre megalitisme: http://megalitisme.blogspot.com/

Darrerament, hem trobat una notícia que encara endarrereix més el primer esment d’un monument megalític a Catalunya. Es tracta del Menhir de la Pedra Dreta d’Agullana a l’Alt Empordà, també conegut com Roc del Frare d’Agullana, que constava com a citat per primer cop l’any 1891.

El cas és que Prosper Mérimée (1803-1870) el dissabte 27 de febrer de l’any 1847 en la quarta sessió del “Comité Historique des Arts et Monuments” va llegir un escrit enviat per Jaubert de Passa (1785-1856) que feia referència als monuments druídics del Departament dels Pirineus Orientals. Comentà que els monuments foren descrits en un diari publicat a Perpinyà durant alguns anys. Al mig hi trobem el text que fa referència al Menhir d’Agullana:

“Sur le revers espagnol de la montagne de Riunognès, au village d’Agullana, à 5 kilomètres de la frontière, au milieu d’une belle forêt de liéges, sur un petit plateau qui longe le chemin d’Agullana à Darnius, on voit un menhir d’environ 4 mètres. Il y en a d’autres dans la même foret.”

(En el vessant espanyol de la muntanya de Riunogués, en el poble d’Agullana, a 5 kilòmetyres de la frontera, al mig d’un bell bosc de suros, damunt d’un petit replà que voreja el camí d’Agullana a Darnius, hom veu un menhir d’uns 4 metres. N’hi ha d’altres en el mateix bosc.)

Per visitar aquest interessant menhir cal anar fins al dipòsit d’aigua a les afores del poble d’Agullana i allí seguir uns 550 metres per una pista asfaltada –vorejada per un tancat de pals- fins trobar un trencant a l’esquerra. En aquest punt s’ha de seguir la pista de terra principal uns 1.050 metres fins trobar a pocs metres a la dreta, enmig del bosc, aquest monument. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 234 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 48 73 73 m, y= 46 92 294 m.

Per saber-ne més vegis:

“Bulletin Archéologique publiè par le Comité Historique des Arts et Monuments”, quatrième volume, París 1847 i 1848, pàg.227.

Tarrús Galter, Josep (2002) –Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes I Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) Diputació de Girona. (pàg.667-669)