tag:blogger.com,1999:blog-9425429185559045952024-03-20T05:13:35.584+01:00GESEARTNoticies i comentarisGESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-88000729137322546622015-01-10T18:07:00.001+01:002015-01-10T18:08:09.425+01:00El dolmen del Mas Gamarús (Espolla)<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM-7sBuwvcSg0IzY1puZX_wZ7egG0g7x5PtNeA44pkZEpF3XZ2TjFNITncYZi1a4tVpW-hIww0cUufdW1gndwbmLhmcGoEW2OPOy8ES7B0IdkTZrJ6D27uS1rDtdEQlc-aLRZ8VIYepJ5_/s1600/El+mas+Gamar%C3%BAs+(Espolla)-2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM-7sBuwvcSg0IzY1puZX_wZ7egG0g7x5PtNeA44pkZEpF3XZ2TjFNITncYZi1a4tVpW-hIww0cUufdW1gndwbmLhmcGoEW2OPOy8ES7B0IdkTZrJ6D27uS1rDtdEQlc-aLRZ8VIYepJ5_/s1600/El+mas+Gamar%C3%BAs+(Espolla)-2014.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<h4 class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> El Mas Gamarús</span></h4>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBB5tFf2VfMHPN1q5zfUi_xz6ndRcQqIK2YVv_WMSXb2jO37MBu0slPkf1Ax7TYfLTzFdSXUuY-IF07LsgIbcaN4SWt9PsH8YsUFZFgcrHjnizB5wYkZHMNVF7CoYe1arm_sJTE5LUapbR/s1600/Dolmen+del+Mas+Gamar%C3%BAs+(Espolla)%2B-2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBB5tFf2VfMHPN1q5zfUi_xz6ndRcQqIK2YVv_WMSXb2jO37MBu0slPkf1Ax7TYfLTzFdSXUuY-IF07LsgIbcaN4SWt9PsH8YsUFZFgcrHjnizB5wYkZHMNVF7CoYe1arm_sJTE5LUapbR/s1600/Dolmen+del+Mas+Gamar%C3%BAs+(Espolla)%2B-2014.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> Dolmen del Mas Gamarús</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></b> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El dolmen del Mas Gamarús (Espolla, Alt Empordà): </span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">citat
d’antic, ara identificat</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> per Enric Carreras i Josep Tarrús (membres del GESEART) <o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i
Tradicional)</span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"></span><strong>Història</strong><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El primer en assenyalar la possible existència d’aquest dolmen va ser
Manuel Cazurro Ruiz en el seu conegut llibre sobre el megalitisme de la província
de Girona publicat el 1912, ara fa més de cent anys : “... <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el dolmen que parece existe en el Mas Gamarús de Requesens, del cual no
poseo más datos</i>.”<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La notícia la va recollir Lluís Pericot García que al seu torn va recollir segurament
més informació quan als anys vint del passat segle va excavar i publicar alguns
dòlmens d’Espolla, juntament amb Pere Bosch Gimpera. En la seva tesi del 1925,
revisada el 1950 informa: “ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Requesens (<st1:personname productid="La Jonquera" w:st="on">La Jonquera</st1:personname>) –Mas Gamarús-
citado en Cazurro. Noticias particulares confiman su existéncia así como permiten
suponer que existen otros en la comarca, no dados a conocer todavía</i>.”<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També en la dècada dels vuitanta del passat segle, nosaltres mateixos amb
altres membres del GESEART vàrem explorar repetidament els entorns propers al
Mas Gamarús, sense trobar-lo, bon i tenir informació indirecta d’un antic
bosquerol de <st1:personname productid="La Jonquera" w:st="on">la Jonquera</st1:personname>
que assegurava que anys enrere havia vist un dolmen en aquells paratges.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Finalment però, devem la seva redescoberta a David Vergés Boix d’Espolla
que va localitzar-lo el passat 29 de novembre del 2014, sota la pluja
torrencial del temporal de llevant. Anteriorment, sembla que aquest dolmen ja
era conegut d’un antic guarda d’aquesta finca que al seu torn va mostrar-lo als
propietaris de l’indret. Val a dir però, que cap d’ells va donar-ne notícia. <o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Situació<o:p></o:p></span></b></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El monument és situat en els vessants mitjans de migdia del puig de <st1:personname productid="la Carbassera" w:st="on">la Carbassera</st1:personname> (<st1:metricconverter productid="1001 m" w:st="on">1001 m</st1:metricconverter>) a tocar la cota <st1:metricconverter productid="700 m" w:st="on">700 m</st1:metricconverter>, enlairat damunt el
fondal on es troba, a ponent, el Mas Gamarús des d'on s’hi pot accedir per la
pista que travessa els còrrecs del Pas del Faig i de <st1:personname productid="la Canal Grossa" w:st="on">la Canal Grossa</st1:personname>, més
avall de la font de l’Arcada. També s’hi pot accedir pel sector de llevant per
la pista del Pas de <st1:personname productid="la Figuera" w:st="on">la Figuera</st1:personname>,
sota la font de <st1:personname productid="la Verna. El" w:st="on"><st1:personname productid="la Verna." w:st="on">la Verna.</st1:personname> El</st1:personname>
seu entorn actual és un bosc vell i esclarissat de roures, faigs, aurons i
alzines.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El recorregut total del circuit que ens ha calgut fer per anar al dolmen ha
estat d’uns <st1:metricconverter productid="25 km" w:st="on">25 km</st1:metricconverter>
perquè <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les pistes actualment es troben en
força mal estat i en alguns trams gairebé són impracticables. De fet, en algun
lloc estaven barrades a causa dels recents aiguats de llevant de finals del
passat novembre.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cal tenir present que aquest dolmen és situat en una finca privada i tots els
accessos es troben tancats pels corresponents portals. S’ha de sol·licitar el
permís dels propietaris per poder-hi entrar. Per la nostra part, donem les
gràcies a Marta Carola que ens va facilitar l'oportunitat de poder estudiar-lo,
el dia 16 de desembre del 2014,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mentre
bufava una gèlida tramuntana.<o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El monument<o:p></o:p></span></b></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es tracta d'un sepulcre de corredor antic amb la cambra trapezoïdal curta,
que devia comptar amb un passadís d'accés, no gaire llarg, de paret seca o de
lloses. Queda en un pendent força inclinat, per damunt de la pista, per la qual
cosa la cambra està atrinxerada per la banda de la capçalera. Es veuen restes
del túmul, fet de blocs de pedra i terra, a cada banda de la cambra i al seu
davant. Feia uns <st1:metricconverter productid="6,5 m" w:st="on">6,5 m</st1:metricconverter>
i devia acabar amb un mur de pedra seca, que contenia el pedregar intern.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El dolmen està fet de pissarra i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>té una orientació cap al sud/sud-oest
(190º+/- 10º).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La cambra conserva visibles 5 lloses <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in
situ</i>, (lateral esquerre, capçalera, dos laterals drets i la llosa dreta que
empetitia l'entrada, abans del corredor), mentre que la coberta jeu davant seu
a la dreta. Només el primer lateral dret (> de <st1:metricconverter productid="100 cm" w:st="on">100 cm</st1:metricconverter>) i l'esmentada llosa
de l'entrada (> de <st1:metricconverter productid="85 cm" w:st="on">85 cm</st1:metricconverter>)
conserven la seva alçada original, la resta estan arranades. Les mides internes
de la cambra són : <st1:metricconverter productid="1,7 m" w:st="on">1,7 m</st1:metricconverter>
de longitud, <st1:metricconverter productid="1 m" w:st="on">1 m</st1:metricconverter>
d'amplada i 1m<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d'alçada. No es veuen
restes visibles del passadís d'accés, tot i que una excavació acurada
segurament permetria trobar-les. Sembla que la cambra va ser excavada (buidada)
d'antic, perquè presenta una forat al centre. Malgrat això, no hem detectat en
superfície cap mena de material arqueològic o antropològic que pogués procedir
de l'interior de la cambra.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta mena de sepulcres de corredor de cambra trapezoïdal curta són els
més corrents a l'Albera-serra de Rodes i cap de Creus. La seva construcció es
pot situar en la segona meitat del IV mil·lenni aC (3400-<st1:metricconverter productid="3000 aC" w:st="on">3000 aC</st1:metricconverter>) , a inicis del
neolític final. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Publicat en el "Setmanari de L'Alt Empordà" , dimarts 6 de Gener del 2015, núm. 1874</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">("El GESEART confirma la identificació del Dolmen del Mas Gamarús d'Espolla")</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-56270901486419011602014-06-13T17:34:00.001+02:002014-06-13T17:34:58.557+02:00GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-4036531222102555112013-02-21T17:20:00.000+01:002013-02-22T14:40:28.769+01:00<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTEcLOaQPm10NXhOOjRfHF5-Hm9zu2EA2dg1L9aDukU7K21M6eUjTAO64ruW_qxFLZGVQseBNI1n2aOZwcvWVPaU9nlZEG55ouDxS3qPE0dzGr3sd-X8FUt3lh-dgP2x6DALEM79FvR0k6/s1600/Dolmen+Creu+Cobertella+ortofoto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTEcLOaQPm10NXhOOjRfHF5-Hm9zu2EA2dg1L9aDukU7K21M6eUjTAO64ruW_qxFLZGVQseBNI1n2aOZwcvWVPaU9nlZEG55ouDxS3qPE0dzGr3sd-X8FUt3lh-dgP2x6DALEM79FvR0k6/s400/Dolmen+Creu+Cobertella+ortofoto.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Dolmen de la Creu d’en
Cobertella, Roses, Alt Empordà. Una notícia del 1911.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<span lang="ES">El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de Gerona de Avisos y
Noticias</i> de data 30 d’agost de l’any 1911 (p.8) va publicar la notícia que,
seguint les informacions dels senyors Sabater i Piferrer, el senyor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Cazurro que estudiava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els monuments megalítics de la regió<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va reconèixer vora el mas Morer (Marès) el
dolmen més bonic de Catalunya<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>conegut
com la “Creu d’en Cubertella”. Es donen les mides de la llosa de coberta més
gran i es comenta que en l’interior de la cambra s’hi poden encabir més de vint
persones. Es feia servir com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>habitacle i
s’havia encerclat de construccions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
el desfiguraven,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>formant una
rudimentaria masia de parets ruïnoses. Els seus descobridors gestionaven
l’enderroc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’aquells murs a fi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de poder contemplar-lo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sense entrebancs.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7jqaCeMnbZsi0ARq6T7XZgFFJB1ygO9kz8W8ZJWdqrcNFmKu6s9VPWKdXcdkjoNKZYPiYOpGoX5y-5Ro6HVHajFUblVyifRZpXJnjjyGdn_-aGzHCvhyhlfAvzWt9EBkFPj_HSywrPTla/s1600/Noticia+Creu+Cobertella+1911.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="107" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7jqaCeMnbZsi0ARq6T7XZgFFJB1ygO9kz8W8ZJWdqrcNFmKu6s9VPWKdXcdkjoNKZYPiYOpGoX5y-5Ro6HVHajFUblVyifRZpXJnjjyGdn_-aGzHCvhyhlfAvzWt9EBkFPj_HSywrPTla/s400/Noticia+Creu+Cobertella+1911.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<span lang="ES">L’Albert Fàbrega va donar a conèixer<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la noticia <a href="http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09">http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09</a>
que la Revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alrededor del Mundo</i> de
Madrid del 27 de març del 1912 (Postales de todas partes, p.255) deia, amb una
primera fotografia d’aquest monument,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que havia estat descobert l’estiu del 1911 per Josep Sabater.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<span lang="ES">El mateix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de Gerona de
Avisos y Noticias</i> de data 5 de juliol de l’any 1912 (p.7) recollia ara la
noticia que aquest dolmen va ser visitat aquell estiu pel senyor J. Dechelette
un “dels més savis arqueòlegs de la veina França.” Efectivament Joseph
Dechelette (1862-1914) va ser considerat un dels més importants precursors en
l’investigació arqueológica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de finals
del s.XIX i principis del s.XX<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a França,
sobresortint el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Manuel d’Archéologie
préhistorique, celtique et gallo-romaine</i> (1908-1914). Va morir el 4
d’octubre del 1914 a Vingrè (Aisne), pocs anys després de la seva visita a
Roses,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el decurs de la primera guerra
europea on s’havia allistat malgrat la seva avançada edat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El museu de Roanne, del que fou conservador
fins a la seva mort, porta actualmente el seu nom.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBJxA7LavPC-3TUWvgtVaFu7w3GRzO5FUQUuZIfeJHH_p0XUWrSJ2nCYXpFynD3RczN8oVwhpWIzRp_dSvaZ1ls4VvwbNQznwl_MRJ7xnv4g4uYpoxIyx7SSsPIGRT-vZ8AMK2fYu389Su/s1600/Dechelette+Rosas+1912.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="57" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBJxA7LavPC-3TUWvgtVaFu7w3GRzO5FUQUuZIfeJHH_p0XUWrSJ2nCYXpFynD3RczN8oVwhpWIzRp_dSvaZ1ls4VvwbNQznwl_MRJ7xnv4g4uYpoxIyx7SSsPIGRT-vZ8AMK2fYu389Su/s400/Dechelette+Rosas+1912.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikDvhBaAWyUgDd6mylJiCLF-9XWeKqtxofDLenbWFVnqgQcMKkLvH7MWPX67X2r_tp_R0OZ8lvf5e7GM-Av591ycd4mj-yNyTpgSi1jDXN6O_ZzmgJWEeqqHxKqPO6ebUyCegb0dcchS6B/s1600/Joseph_Dechelette.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikDvhBaAWyUgDd6mylJiCLF-9XWeKqtxofDLenbWFVnqgQcMKkLvH7MWPX67X2r_tp_R0OZ8lvf5e7GM-Av591ycd4mj-yNyTpgSi1jDXN6O_ZzmgJWEeqqHxKqPO6ebUyCegb0dcchS6B/s200/Joseph_Dechelette.jpg" width="151" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-84114760895565090922011-05-13T19:16:00.018+02:002011-05-13T20:49:56.747+02:00<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPqIzPrdQqZ8ityv36IHQkBR0ZGUBpmfu0NW3krw7P116Jhp_7HIF0EPBsoD1VmsPe_oqTorM6WK1N4AFX65D_duVov63YdyoSDG3GX9BcXum2vxdn0nQ_fTGZHhbvGI-F5Iu1KEyOV27S/s1600/Pedra+Dreta+Agullana.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 255px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPqIzPrdQqZ8ityv36IHQkBR0ZGUBpmfu0NW3krw7P116Jhp_7HIF0EPBsoD1VmsPe_oqTorM6WK1N4AFX65D_duVov63YdyoSDG3GX9BcXum2vxdn0nQ_fTGZHhbvGI-F5Iu1KEyOV27S/s320/Pedra+Dreta+Agullana.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606254291877455266" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">El Roc del Frare d'Agullana. (Foto d'Enric Carreras 2011)</span><br /><span style="font-size:100%;"><b style="mso-bidi-font-weight:normal"><span lang="CA"><br /><span style="font-size:130%;">La primera notícia d’un monument megalític a Catalunya.</span></span></b></span></div><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">D’ençà molts anys s’havia considerat que el primer monument megalític donat a conèixer a Catalunya era el Menhir de la Pedra del Diable de Santa Pau (La Garrotxa). Va ser publicat, amb un dibuix, el 29 de febrer de 1872 per Joaquim Vayreda i<span style="mso-spacerun:yes"> </span>Josep Saderra en la <i style="mso-bidi-font-style: normal">Ilustración de Madrid.</i></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"><span style="mso-spacerun:yes"> </span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">Un altre monument megalític li discutia aquest lideratge a l‘ésser publicat també aquell mateix any de 1872. En no portar però l’escrit la data del mes en què es va publicar tenia poques possibilitats d’ésser considerat anterior a la fi del mes de febrer de 1872. Es tractava del Dolmen de la Casa Encantada de Pinyana que va publicar a Fonz, <span style="mso-spacerun:yes"> </span>Joaquín Manuel de Moner y Siscar en la seva obra “Dos monumentos druidicos sitos en el distrito municipal de Senterada.”</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">Aquest virtual empat va trencar-se quan Juan Sanchez-Cuenca va descobrir un gravat publicat a la Revista “<i style="mso-bidi-font-style:normal">El Museo Universal</i>” de Madrid del 20 d’agost de 1865 que reproduïa el Dolmen de La Grossa, a la carretera de Calders a Moià, al Bages. L’havia dibuixat Josep Puiggarí Llobet (1821-1903) uns anys abans. Quan el publicà ja era destruït i havia desaparegut en fer-se la nova carretera. El nostre company Albert Fàbrega va publicar aquesta interessant notícia en el seu blog sobre megalitisme: http://megalitisme.blogspot.com/</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">Darrerament, hem trobat una notícia que encara endarrereix més el primer esment d’un monument megalític a Catalunya. Es tracta del Menhir de la Pedra Dreta d’Agullana a l’Alt Empordà, també conegut com Roc del Frare d’Agullana, que constava com a citat per primer cop l’any 1891.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">El cas és que Prosper Mérimée (1803-1870)<span style="mso-spacerun:yes"> </span>el dissabte 27 de febrer de l’any 1847 en la quarta sessió del “Comité Historique des Arts et Monuments” va llegir un escrit enviat per Jaubert de Passa (1785-1856) que feia referència als monuments druídics<span style="mso-spacerun:yes"> </span>del Departament dels Pirineus Orientals. Comentà que els monuments foren descrits en un diari publicat a Perpinyà<span style="mso-spacerun:yes"> </span>durant alguns anys. Al mig hi trobem el text que fa referència al<span style="mso-spacerun:yes"> </span>Menhir d’Agullana:</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoBodyTextIndent" style="text-indent:0pt"><span style="font-family:Verdana" lang="CA">“Sur le revers espagnol de la montagne de Riunognès, au village d’Agullana, à 5 kilomètres de la frontière, au milieu d’une belle forêt de liéges, sur un petit plateau qui longe le chemin d’Agullana à Darnius, on voit un menhir d’environ 4 mètres. Il y en a d’autres dans la même foret.”</span></p> <p class="MsoBodyTextIndent" style="text-indent:0pt"><span style="font-family:Verdana" lang="CA">(En el vessant espanyol de la muntanya de Riunogués, en el poble d’Agullana, a 5 kilòmetyres de la frontera, al mig d’un bell bosc de suros, damunt d’un petit replà<span style="mso-spacerun:yes"> </span>que voreja el camí d’Agullana a Darnius, hom veu un menhir d’uns 4 metres. N’hi ha d’altres en el mateix bosc.)</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">Per visitar aquest interessant menhir cal anar fins al dipòsit d’aigua a les afores del poble d’Agullana i allí seguir uns 550 metres per una pista asfaltada –vorejada<span style="mso-spacerun:yes"> </span>per un tancat de pals- fins trobar un trencant a l’esquerra. En aquest punt s’ha de seguir la pista de terra principal<span style="mso-spacerun:yes"> </span>uns 1.050 metres fins trobar a pocs metres a la dreta, enmig del bosc,<span style="mso-spacerun:yes"> </span>aquest monument. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 234 m s.n.m. i<span style="mso-spacerun:yes"> </span>les seves coordenades geogràfiques UTM són les següents: x= 48 73 73 m, y= 46 92 294 m.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">Per saber-ne més vegis:</span></p> <p class="MsoFootnoteText"><span style="font-family:Verdana;mso-ansi-language: ES" lang="ES">“Bulletin Archéologique publiè par<span style="mso-spacerun:yes"> </span>le </span><span style="font-family:Verdana" lang="CA">Comité Historique des Arts et Monuments”, quatrième volume, París 1847 i<span style="mso-spacerun:yes"> </span>1848, pàg.227.</span><span style="font-family:Verdana;mso-ansi-language:ES" lang="ES"></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana; mso-ansi-language:EN-US">Tarrús Galter, Josep (2002) –Poblats, dòlmens i menhirs. </span><span style="font-size:10.0pt;font-family:Verdana" lang="CA">Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes I Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) Diputació de Girona. (pàg.667-669)</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Verdana;font-size:100%;"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Verdana;font-size:100%;"></span></p><p face="arial" style="font-family: verdana;" class="MsoFootnoteText"></p>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-3640402001736478772010-11-10T20:20:00.017+01:002010-11-10T21:24:24.476+01:00<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7RZtO12n77KqeRrVcJuVhAeIDFfoE_SBGrBMZ2ZpGRaMlIs7FnyLa00LbudoslEkz9PWxC1SP5yqQyO1n9cpEe3N-09tbtJ7PlA9Jox1f7m4zZLgIBN9PT2N41geE-laqje4JZCDVdFVY/s1600/Serrat+del+Guix%25C3%25B3.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 283px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7RZtO12n77KqeRrVcJuVhAeIDFfoE_SBGrBMZ2ZpGRaMlIs7FnyLa00LbudoslEkz9PWxC1SP5yqQyO1n9cpEe3N-09tbtJ7PlA9Jox1f7m4zZLgIBN9PT2N41geE-laqje4JZCDVdFVY/s320/Serrat+del+Guix%25C3%25B3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538015344032883890" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">Dolmen del Serrat del Guixó (Foto:Enric Carreras)</span><br /></div><span style="font-size:78%;"><br /><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUD1-hQG_B1Xfs59cEk-vrezAxAiBqzbu5zuOaksR4IE8lqlo0JqdlEjMH6sRr8POYFR6E_3KXxtWHD3xZ9wWWqwL_vrPcoLkQ5k7o-HKJp3ZUdJsaArJmtNlVudFiyDxSiJmePVum7c82/s1600/Cal+Colau.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 283px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUD1-hQG_B1Xfs59cEk-vrezAxAiBqzbu5zuOaksR4IE8lqlo0JqdlEjMH6sRr8POYFR6E_3KXxtWHD3xZ9wWWqwL_vrPcoLkQ5k7o-HKJp3ZUdJsaArJmtNlVudFiyDxSiJmePVum7c82/s320/Cal+Colau.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538013198312116754" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">Dolmen de Cal Colau (Foto: Enric Carreras)</span><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc37BZYro8qMgQ3qXeV_oa1mE259wwad4DIHGvn9l9GC_6omExWpFp9iCAaGM1H3yKv9IDyllCWev9EDHgHe1fLdZhCgq8t0vib0Z5PxjQjU_h3hBHjUSqGvCWj488woP4ZYbBua-XvkaU/s1600/Serrat+del+Guix%25C3%25B3.jpg"><br /></a><span style="font-weight: bold; font-family: times new roman;font-size:130%;" >Els dòlmens de Coll de Fau, Coll de Nargó, Alt Urgell. </span><br /><div style="text-align: left; font-weight: bold; font-family: times new roman;font-family:arial;"><span style="font-size:130%;"><span style="line-height: 115%;" lang="CA">Un embolic bibliogràfic.</span></span></div> <!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <o:shapedefaults ext="edit" spidmax="1026"> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <o:shapelayout ext="edit"> <o:idmap ext="edit" data="1"> </o:shapelayout></xml><![endif]--> <!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" ><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Joan Serra Vilaró l’any 1927 situa i descriu dos dòlmens vora el Coll de Fau.<span style=""> </span><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Primer publica el que es troba a l’esquerra del coll “mirant a ponent” amb el nom de <i style="">Serrat del Guixó</i>. Inclou tres fotografíes, una planta, i una fotografía de l’aixovar recuperat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >L’altre –el segon que publica- es troba abans del Coll de Fau “sota la casa arruïnada coneguda per <i style="">Cal Colau</i>”. Inclou una planta i una fotografía de l’aixovar recuperat. Actualment damunt del terreny constatem que la planta publicada és girada a l’inrevés i que ha desaparegut una de les lloses descrites.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Lluís Pericot Garcia en la revisió de la seva Tesi Doctoral de l’any 1950<span style=""> </span>(p.162, núm.153 i 154) va ressenyar aquests dos monuments com Coll de Fau I i II, segurament seguint l’ordre en que Serra Vilaró els va publicar. Diu que el Coll de Fau I “también puede ser llamado del <i style="">Serrat del Guixó</i>” i el Coll de Fau II “puede ser llamado también de <i style="">Cal Colau</i>”.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Anys després –el 1988- basant-se en la descripció i plantes de Serra Vilaró citades Albert Villaró i Xavier Campillo varen incloure aquests dos dòlmens en un “Inventari dels megàlits de l’Alt Urgell”. Es tracta d’un treball mecanografiat que no es va arribar a publicar. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Amb el núm.44 presenten una fitxa anomenada “Fossa de la Serra Freda/Coll de Fau II (Valldarques)” en la qual, la fotografía, localització, descripció i materials recuperats són els del dolmen del <i style="">Serrat del Guixó</i>, però la planta és la del dolmen de <i style="">Cal Colau.</i></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Seguidament amb el núm. 45 presenten una altra fitxa anomenada “Fossa del Serrat del Guixó/Coll de Fau I (Valldarques)” en la qual, la fotografía, localització, descripció i materials recuperats són els del dolmen de <i style="">Cal Colau</i> , però la planta és la del dolmen del <i style="">Serrat del Guixó.</i> Un bon embolic.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Finalment, en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble del Patrimoni Arqueòlogic de la Generalitat, basant-se en el treball de Serra Vilaró i en l’Inventari de Villaró/Campillo, hi ha dues fitxes al respecte.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >En la primera (núm.10812), que seguint Villaró/Campillo s’anomena “Fossa del Serrat del Guixó/Coll de Fau I”, es dona la situació, descripció i coordenades aproximades del dolmen de<i style=""> Cal Colau</i>. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >En la segona (núm.10813), que també seguint Villaró/Campillo s’anomena “Fossa de la Serra Freda/Coll de Fau II”, es dòna la situació, descripció i coordenades aproximades del dolmen del <i style="">Serrat del Guixó.</i> I per a més confusió en una nota es comenta que “a la bibliografía també apareix citada com a cista de <i style="">Cal Colau</i>.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >També en ambdues fitxes, en una nota, s’informa que “la contrastació entre el treball de camp realitzat per l’equip de la carta i les plantes publicades per Serra Vilaró fan pensar que les plantes d’aquests megàlits poden estar intercanviades i és per aixó pel que no es descriu el material recollit, ja que no se sap si corresponen o no.”</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Segons ells l’embolic de Villaró/Campillo que no veuen i que segueixen, es degut al capellà de Solsona que<span style=""> </span>aquesta vegada n’és ben innocent.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Cal deixar de banda doncs, la nomenclatura de Pericot, les fitxes de l’Inventari de Villaró/Campillo, i les del Patrimoni Arqueològic i el seus corresponents embolics bibliogràfics i seguir únicament el treball de Serra Vilaró. El seu estudi d’aquests monuments és encara plenament vigent quan aviat farà cents anys que va visitar-los.</span><span style="line-height: 115%;font-size:85%;" lang="CA" > </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Per anar-hi cal seguir la carretera L511 de Coll de Nargó a Isona i vora el punt kilomètric 26’5 agafar a la dreta una pista de terra en mal estat que mena al Coll de Fau. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Trobarem primer el dolmen de <i style="">Cal Colau</i> uns 15 m a la dreta de la pista. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 1179 ± 10 m s. n. m. i les seves coordenades geogràfiques les següents: UTM: x= 353388 m, y= 4669257<span style=""> </span>m.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Més enllà, a l’esquerra tocant la pista, hi ha el dolmen </span><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >del <i style="">Serrat del Guixó</i>.<span style=""> Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 1178 ± 10 m s. n. m. i les seves coordenades geogràfiques les següents: UTM: x= 353618 m, y= 4669112<span style=""> </span>m.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" > Per saber-ne més vegi’s:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" >Joan SERRA VILARÓ, Civilizació megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, <i style="">Musaeum Archaeologicum Dioecesanum</i>, Solsona, 1927.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-family:";font-size:85%;" lang="CA" ><br /></span></p>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-16547342347660604112010-04-09T21:24:00.009+02:002010-04-10T00:02:22.940+02:00<span style="font-size:130%;">La identificació del castrum de Verdera.<br /></span><div align="left"><span style="font-size:130%;">(El Port de la Selva/Palau-saverdera, Alt Empordà)<br /></span><br />La localització de les restes d’una edificació i recinte de tipus defensiu d’època altmedieval o visigòtica juntament amb la correcta interpretació damunt del terreny dels afrontaments territorials del monestir de Sant Pere de Rodes documentats els segles X i XI en la muntanya de Verdera permeten situar el castrum de Verdera, referència geogràfica del monestir, en un planell proper al lloc de Sant Salvador, en el punt més enlairat de la serra de Santa Helena.<br />Els documents que presenten els afrontaments citats són la donació al monestir del comte Gaufred d’Empùries-Rosselló de l’any 974 i la butlla del papa Benet VI del mateix any, confirmats posteriorment pel precepte del rei Lotari del 982 i la butlla de Joan XV del 990. També per la cerimònia d’ingrés l’any 1063 de Pere, fill dels comtes Ponç i Adalasia, al monestir.<br />Altres documents de plets i termenacions d’època moderna permeten defensar així mateix la situació del castrum de Verdera proposada.<br /><br />(The localization of the remains of a high medieval or Visigothic era defensive premises, and on the ground interpretation of the territorial confrontations of the monastery of Sant Pere de Rodes, documented during the 10th century in the mountain of Verdera, allow us to situate the fortress of Verdera, a geographical reference for the monastery, in a small plain near Sant Salvador, the highest peak of the range of Santa Helena.<br />The documents that introduce the above mentioned confrontations are, firtsly, a donation from the count Gaufred d’Empúries-Rosselló to the monastery in the year 974; secondly, the bull of the pope Benedict VI from the same year that was later on confirmed by the precept of the king Lothar IV of 982; thirdly, the bull of John XV of 990; and finally, the ceremony of entrance to the monastery in 1063 of Pere, son of the counts Ponç and Adalasia. Additional modern era documents, lawsuits and land demarcations, also vindicate the suggested location of the fortress of Verdera.)<br /><br />Per saber-ne més vegí’s:</div><div align="left"><br />Enric Carreras Vigorós, “<em>La identificació del castrum de Verdera, referència geogràfica del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva/Palau-saverdera, Alt Empordà)”</em>, dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 40, Figueres 2009, p.177-200.<br /><br /></div><div align="left"> </div><div align="center"><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 320px; display: block; height: 240px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458222228736757954" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-_lLpNHD-bRWaJHhSr70AgJzDOiL6Z6D4ReFpiVPuY-jdxNGOpwSdrt6NsWD6WPmpfzKxLHfbi6jP1ZM40MSyqYGkoHbRTno8eTXoJ-59kBOK3FPvv8mq_mAzlY-j0a0wYJRfx2jTOnOi/s320/Picture+003.jpg" border="0" /><span style="font-size:85%;">El castell de Sant Salvador des del <em>castrum</em> de Verdera.<br /></span><br /><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 320px; display: block; height: 240px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458222948886797826" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU90-q7fHCEV2w_c3OFs7uuF9IEBV7Pm92heT5MQfjYVg5cnOVd90N0GpPwlKRuKsPy1mqa0iQri2aGVQcFgntVbWqG63PrcXSzlLmHEd7ynP4rTvc_BV9g8-WjBOA9dQ6G8dxu79U150i/s320/Picture+0008.jpg" border="0" /><span style="font-size:85%;">Sant Pere de Rodes des del <em>castrum</em> de Verdera</span><br /><br /></div><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 320px; display: block; height: 240px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458223469211764354" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4qUfiF19UQRPm__u6upRfZPUGIdyvNafBsQ-VwAfCUnvyfmKaOMqaacc1vkKg9CbeY9QHdZlPcYdFfSE04yh77f3KR0dtO9wNjvimh9g9pyv8LlTgT0OHm4GoRRtY55ORe_E9z7QaK3z0/s320/Picture+008.jpg" border="0" /> <p align="center"><span style="font-size:85%;">L'església de Sant Salvador i més enllà el <em>castrum </em>de Verdera</span><br /></p><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 320px; display: block; height: 240px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458225547937230642" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLGkZFcNvXJwmDyitvIjZBHYS0pnXixdqHBybpvGhEngq0iAMfiOQXA2SDi-9yXZaltS1zJnFZDojqF6W-_yiBqzqj9pxv5iep1w-FGkV6yDTXzRcWl9yUks_Ke2YXUOL6_kg9jdzSC8dF/s320/Picture+037.jpg" border="0" /> <p align="center"><span style="font-size:85%;">El Fitó des del <em>castrum</em> de Verdera</span> </p><div align="center"><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 320px; display: block; height: 240px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458223964330944322" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDYiy7jIbqn_cinhqpnf9bBT0RTfOAFD7ftL-cdWcCblz_Wiriajz1iszQyRGVGMRzauNS95S2DofR7CLNRAEbwvB139_Y9IGMRruW2e8UjJHiedS4EWmIBgbOmeYqq6H2SHmyhRu4jQx4/s320/Picture+025.jpg" border="0" /></div><p align="center"><span style="font-size:85%;">La torre Monegra senya maritima dels antics pescadors.</span></p><p align="center"><span style="font-size:85%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOrLFjuThPpGqTlOt4bhEjl7YmiHcZ9BLxtYDnyxZ363VsnzYTBdos81FyOsfWIXSj_mOJZ2XIGMD7bRVyg7ZPIJo4-TZDvh25R0HehzG81ByrjDy0KnLdWNMRiRUbLVDbxwekbFJDCLVU/s1600/Picture+035.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOrLFjuThPpGqTlOt4bhEjl7YmiHcZ9BLxtYDnyxZ363VsnzYTBdos81FyOsfWIXSj_mOJZ2XIGMD7bRVyg7ZPIJo4-TZDvh25R0HehzG81ByrjDy0KnLdWNMRiRUbLVDbxwekbFJDCLVU/s320/Picture+035.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458258723575251938" border="0" /></a></span></p><p align="center"><span style="font-size:85%;">El <span style="font-style: italic;">castellare </span>al paratge de la Penya Negra</span><br /></p><p></p>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-6180629110443649662010-04-06T18:46:00.014+02:002010-04-10T00:26:37.489+02:00<b><span lang="CA"><span style="font-size:130%;">El bruixot prehistòric del Mas Polità<br />(El Port de <st1:personname st="on" productid="la Selva">la Selva</st1:personname>, Alt Empordà)<br /></span><br /><o:p></o:p></span></b><span lang="CA">per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter </span><span lang="CA" style="font-size:14px;"><o:p></o:p></span><span lang="CA"><br />Membres del Geseart*</span> <p style="margin: 0pt -33.8pt 0pt -18pt;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size:0pt;"></span><span style="font-size:0pt;"></span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">El “bruixot” era l’home que en diverses societats tribals primitives duia a terme les pràctiques màgiques i rituals. Administrava coneixements diversos, especialment de medicina, i passava per dominar forces sobrenaturals que ell tenia la facultat de conjurar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">El “bruixot” que ens ocupa és un petit gravat insculpit en un aflorament natural de pissarra en el sector de les Creus de l’Hospital, al terme municipal del Port de <st1:personname st="on" productid="la Selva">la Selva</st1:personname> (Alt Empordà), a la rodalia del monestir de Sant Pere de Rodes, lloc on el nostre grup GESEART va localitzar i publicar fa uns anys diverses roques amb inscultures rupestres prehistòriques i/o històriques d’un gran interès.** Per tant, que Modest Soy d’Olot recentment –l’octubre del 2009-<span style="font-size:0pt;"> </span>hi identifiqués aquesta figura antropomorfa no</span><span lang="CA"> fou en principi cap sorpresa. Sí que té mèrit, però, la seva descoberta per la poca grandària del gravat i sobretot pel grau d’erosió que presenta, cosa que el fa molt difícil d’observar. I encara és més sorprenent que es tracti d’un possible “bruixot”, practicant alguna mena de ball o exorcisme. És situat a uns 100 m de les Creus de l’Hospital en un pujol equidistant del Mas de la Granja i del Mas Polità, entre les Pedres de l’Hospital II on hi ha divers</span><span lang="CA">os afloraments amb cassoletes i un cruciforme. Les seves coordenades geogràfiques UTM són: x= 512567, y= 4687542, z = 440.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size:0pt;"></span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqw0c8PMj6wtTEyAdX9NfcqE9RhQxsZGwYZOB0cI5e0P0ROct7scrr9aopdzwfNLN4eLAzq8f_t3MPVWzl6PqI5kujFXt4RX737AeKrRcsjJzKJHWIZ0bO5e0EHSKWywigAgIdbgLn2i8O/s1600/Bruixot2.jpg"><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 255px; display: block; height: 242px; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457068211786425762" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqw0c8PMj6wtTEyAdX9NfcqE9RhQxsZGwYZOB0cI5e0P0ROct7scrr9aopdzwfNLN4eLAzq8f_t3MPVWzl6PqI5kujFXt4RX737AeKrRcsjJzKJHWIZ0bO5e0EHSKWywigAgIdbgLn2i8O/s320/Bruixot2.jpg" border="0" /></a></span></span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquesta figura fa uns <st1:metricconverter st="on" productid="25 cm">25 cm</st1:metricconverter> de longitud. El cap està format per una petita creu, que se superposa al cos central. Aquest és ovalat i porta una creu inscrita <span style="font-size:0pt;"></span>que </span><span lang="CA">la depassa un</span><span lang="CA">a mica (sexe masculí ?), mentre que la seva part inferior és rectangular, amb les dues cames cobertes per una faldilla. Els braços estesos surten de la part mitjana de la forma oval central i acaben en tres dits. </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Realment, no s'assembla a res del que havíem vist anteriorment entre els gravats<span style="font-size:0pt;"> </span>associats a dòlmens, menhirs o roques a l'aire lliure de l'Alt Empordà-Rosselló. En aquest cas, no es tracta d'un simple cruciforme, sempre de cronologia controvertida (signes prehistòrics antropomorfs o creus de cristianització posteriors),<span style="font-size:0pt;"> </span>sinó d'una veritable figura d'orant, potser en actitud de ballar, que considerem prehistòrica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">La situació de la penya on es troba aquest gravat, penjada sobre un altiplà intern, on hi ha altres gravats i monuments megalítics, és també prou suggerent<span style="font-size:0pt;"> </span>i s'adiu al que esperaríem per a una roca<span style="font-size:0pt;"> </span>al voltant de la qual s'hi celebrarien cerimònies religioses o rituals iniciàtics en època prehistòric</span><span lang="CA">a.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Podem trobar algun paral·lelisme iconogràfic –no cronològic- amb la figura del “bruixot” en un dels murals de pintures blanques dels abrics rupestres de Kalemba a l’est de Zambia, datats a l’Edat del Ferro que a l’Africa Austral es situaria una mica després del canvi d’Era. El lloc s’anomena Pilila Azongu (El puig de l’home blanc) i representaria les cerimònies iniciàtiques del pas femení vers la pubertat i la fertilitat. Precisament el salt, ball o expressió de joia d’una de les figures, amb els braços oberts, mostra una mà amb tres dits, exactament igual que els braços i les mans del “bruixot” de la serra de Rodes. I encara cal observar que els atributs sexuals masculins del “bruixot” són idèntics als que presenta una altra de les figures frontals d’aquelles pintures.</span><span lang="CA" style="font-size:9px;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span lang="CA"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdBRACL8szPJGM6XFJyDnZv-dGRScWkbjLjp1ToykoGqswaFL0hGbtm3nuQeexWh77i10JGbjxqYYjD6grHqOghQLBwr8vPiwDud-6OZHUnNs8_4UkvRVLhhs37N5vOWSyim7R9fG2u6Q/s1600/LZmE.0409-28.21+Pilila+Azungu+bis+Rock+Shelter+Art+final+websiteA_edited-1.jpg"><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 283px; display: block; height: 97px; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457067914489161666" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdBRACL8szPJGM6XFJyDnZv-dGRScWkbjLjp1ToykoGqswaFL0hGbtm3nuQeexWh77i10JGbjxqYYjD6grHqOghQLBwr8vPiwDud-6OZHUnNs8_4UkvRVLhhs37N5vOWSyim7R9fG2u6Q/s320/LZmE.0409-28.21+Pilila+Azungu+bis+Rock+Shelter+Art+final+websiteA_edited-1.jpg" border="0" /></a></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un altre paral·lelisme iconogràfic important cal cercar-lo en dues figures d’un dels gravats rupestres de Tanun a Bohuslän (Suècia), declarats per l’UNESCO Patrimoni de l’Humanitat. S’anomena “Tres homes realitzant un ritual” i s’ha datat a l’Edat del Bronze final nòrdic.***La part superior del seu cos està formada per una creu grega dintre d’un cercle, exactament igual que la del “bruixot”. Si es tracta d’un element purament pictogràfic o és la representació d’alguna mena de disfressa ritual, és quelcom difícil d’esbrinar. De totes maneres, en tots els casos les figures, per la posició de braços i cames i la inclinació del cos,<span style="font-size:0pt;"> </span>estan practicant alguna mena de dansa o moviment rítmic. I si bé les figures nòrdiques semblen nues de cintura cap avall, per contra, el “bruixot” presenta unes llargues faldilles o túnica. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span lang="CA"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKUWyphCJNcaYULqtmmBsIFSDjM2BLFbVp4PjRdzPthuUnTVUO4vKw9J1PSO2mDyK147BPw0o5XC-TCw7OI1xxU5dsmZraLYp8jruwpS6j75aARCD0a37Rh5OYjOP6u4_vVNN7AvGESaE/s1600/300px-Tanumshede+bisA_2005_rock_carvings_5_edited-1.jpg"><img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 170px; display: block; height: 128px; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457067167617676882" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRKUWyphCJNcaYULqtmmBsIFSDjM2BLFbVp4PjRdzPthuUnTVUO4vKw9J1PSO2mDyK147BPw0o5XC-TCw7OI1xxU5dsmZraLYp8jruwpS6j75aARCD0a37Rh5OYjOP6u4_vVNN7AvGESaE/s320/300px-Tanumshede+bisA_2005_rock_carvings_5_edited-1.jpg" border="0" /></a></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">No volem acabar aquesta breu nota sense destacar la gran densitat de gravats sobre roques a l'aire lliure que es concentren en aquesta àrea megalítica de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus, molt sovint a la rodalia dels dòlmens, menhirs o poblats prehistòrics (d'entre el neolític mitjà-calcolític, 4000-<st1:metricconverter st="on" productid="2000 aC">2000 aC</st1:metricconverter>), coneguts des de finals del segle XIX i tot al llarg del segle XX. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Alguns d'aquests gravats –cassoletes, reguerons i algunes figures cruciformes-<span style="font-size:0pt;"> </span>els considerem prehistòrics, per la semblança que tenen, tant d'estil com de tècnica d'execució, amb els descoberts l'any 1932 per Isidre Macau<span style="font-size:0pt;"> </span>a la<span style="font-size:0pt;"> </span>cista neolítica amb túmul de <st1:personname st="on" productid="la Vinya">la Vinya</st1:personname> d'en Berta (Pau), una tomba intacta en el moment de la seva descoberta i que, per tant, constitueix una veritable troballa tancada. Altres poden ser cristianitzacions posteriors de roques o megàlits que encara fruïen d'una gran devoció popular a l'edat mitjana o moderna, segurament perquè el record dels primers gravats prehistòrics que sovint duien no es va perdre mai del tot.<span style="font-size:0pt;"> </span></span></p><p class="MsoNormal"></p><div id="ftn1"><p class="MsoFootnoteText"><span lang="CA">*GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional)</span></p><p class="MsoFootnoteText"><span lang="CA"><o:p></o:p>**E. CARRERAS/B.BOFARULL/P.GAY/J.TARRÚS, <i>Inscultures i territoris dolmènics a l’Alt Empordà</i>, dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol.XXXVI, Girona 1996-97, pàg.197-211</span></p></div><div id="ftn2"><p class="MsoFootnoteText"><span lang="CA"><o:p></o:p>***L’Edat del Bronze nòrdic es troba dividida en sis períodes que van del 1.700 al <st1:metricconverter st="on" productid="500 aC">500 aC</st1:metricconverter>, essent el darrer (700-<st1:metricconverter st="on" productid="500 aC">500 aC</st1:metricconverter>) contemporani d’Hallstat o Primera Edat del Ferro.</span></p></div><div id="ftn3"><p class="MsoFootnoteText"><span lang="CA">------------------------------------------------</span></p><p style="font-weight: bold;font-family:arial;" class="MsoFootnoteText"><span style="font-size:100%;">Publicat al Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.175, Abril-Juny 2010, p.29-30</span></p></div>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-31638633960066478102009-11-28T20:01:00.015+01:002009-11-30T21:50:41.558+01:00El puig d'Arques del Montseny<meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0pt; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA">Amb la caiguda en desgràcia del comte Humfrid que d’ençà el 858 posseïa en benefici un gran lot de béns fiscals que ocupava el cimal i part dels vessants nord-orientals, orientals i meridionals del massís del Montseny, aquests havien revertit al rei Carles el Calb que el 19 d’agost del 862 els cedí en plena propietat al bisbe Frodoí de Barcelona i al comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló. </font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">Al bisbe Frodoí <font style=""> </font>va fer-li donació de Riells i un alou proper (<i style="">locum qui dicitur Riellos, situm in latere Montis Signi, juxta alodem Baioni</i>); de Breda i Campins (<i style="">villare que dicitur Breda et villam Campinos</i>), i de Cerdans<font style=""> </font>passant pel cimal del Montseny fins al Tordera (<i style="">villaricelo que dicitur Cerdans</i> <i style="">per sumitatem Montis Signi usque in rivo Tordaria</i>). Se’n exceptuaven les aprisions dels hispans (<i style="">excepto quod Spani homines de eremo traxerunt</i>).</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">Al comte Sunyer II va donar-li Palautordera (<i style="">villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium</i>) amb les esglésies de Santa Maria i Sant Esteve<i style=""> (Sancta Maria et ad Sancto Stephano</i>) i també Sant Esteve de la Costa del Montseny (<i style="">et ad alio Sancto Stephano)</i>. Aquest territori anava del cim del Montseny (<i style="">summo Montesigno)</i> a Collsabadell (<i style="">ipso collo de Sabadell)</i> i del Collformic (<i style="">collo Frumici)</i> a la riera d’Arbúcies (<i style="">ipsa Pelanca et de rio Arbuties)</i>.</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">El comte Sunyer II vengué més tard –en data que desconeixem- aquests béns del Montseny a Trasovad, potser un jutge, el qual a la vegada els revengué el 18 de novembre del 908 al comte de Barcelona Guifré-Borrell pel preu de dos mil sous.</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">La venda comprenia la vall del Tordera i Palautordera amb les esglésies de Santa Maria i Sant Esteve i l’altra església de Sant Esteve dalt el Montseny (<i style="">Valle que vocant Tordaria, villa Bitaminia, que vocant Palacio, cum ecclesias, id est s. Marie virginis et s. Stephani protomartiris, et alia ecclesia que vocant similiter s. Stephani, qui est in latere Montissigni</i>).</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">En aquest document de venda de principis del segle X s’hi esmenten els afrontaments territorials: d’una part en les Arques que es troben en la vila Mosqueroles, i per dalt del Montseny fins al coll entre dues senyes i allí segueix fins al coll dit Collformic i puja per dalt del mont Cavallar fins l’arca dita l’om, i segueix fins la vila Pinell i fins al vilar dit Romà (<i style="">de una parte in Arcas qui sunt in villa Moscariolas, et per latere Montissigni usque ad collum inter duos signos et inde vadit usque ad collum que dicunt Collo Formici et pergit per summa mucera de monte Cavallare usque ad archam que dicunt ad ulmo, et vadit usque ad villam Pinellus et usque in villare que dicunt Romanos</i>).</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">Cal recordar ací que en aquella època el topònim <i style="">arca</i> era sinònim de fita o molló territorial. Ja la llei dels visigots regulava que sempre que els termes fossin origen de discussió es cerquessin<font style=""> </font>els <i style="">túmuls de terra </i>o<i style=""> arques</i> que es trobessin vora els límits i semblessin construïts de més antic. En aquest cas el significat donat al mot <i style="">arca</i> es referia als dòlmens per la seva semblança amb grans caixes de pedra i per ser ben coneguts o fàcilment identificables pels habitants de la rodalia, i a més, difícils de destruir i impossibles de canviar de lloc.</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA">Malgrat això posteriorment el mot arca també va aplicar-se a altra mena de fites menys perdurables. Es pot trobar en el document que ens ocupa una arca dita l’om, és a dir un arbre. En altres documents fins i tot es puntualitza que es tracta d’una arca antiga (<i style="">archa antiqua</i>) en contraposició a algun que esmenta una arca nova.</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA">Descartada del nostre document l’arca que era un arbre (<i style="">archam que dicunt ad ulmo</i>) calia centrar-se en les arques de Mosqueroles (<i style="">Arcas qui sunt in villa Moscariolas</i>) i efectivament la cartografia encara conserva en un indret de la carena de la serra que puja més amunt de Mosqueroles el topònim <i style="">puig d’Arques</i>.</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">Un topònim semblant va permetre, per exemple, identificar l’interessant dolmen de Puig d’Arques a Sant Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà, excavat i restaurat pel GESEART l’any 2001.</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><o:p> </o:p></font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">Malauradament en la nostra prospecció al puig d’Arques de Mosqueroles (coordenades UTM: x=452633, y= 4621591, z= 753) no hi vàrem saber identificar cap monument megalític i en canvi varem trobar-hi restes de travesses de paret seca, d’una borda, d’un pedregar i <font style=""> </font>quatre grups d’antigues fites algunes d’elles amb fillols. Aquestes darreres potser eren les arques o fites esmentades documentalment en època altmedieval. Cal afegir però que l’indret és força extens i parcialment emboscat i que altres recerques més àmplies podrien donar potser nous resultats en el futur.</font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAhFhqGfVCIPfm-7VPaTgN0nOaSsu_UjS_df8G8n2qV3Kt-WpM0WEPjMbJg8PUztNdXxe_K1H0pMmNRcA7H9IbCmNzAScXV-wx9-y6tJfbXdDD-UshP2muk0yVYUInD_hmpuqouegSrjaU/s1600/Puig+d%27Arques+-+Montseny.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 277px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAhFhqGfVCIPfm-7VPaTgN0nOaSsu_UjS_df8G8n2qV3Kt-WpM0WEPjMbJg8PUztNdXxe_K1H0pMmNRcA7H9IbCmNzAScXV-wx9-y6tJfbXdDD-UshP2muk0yVYUInD_hmpuqouegSrjaU/s320/Puig+d%27Arques+-+Montseny.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409233118527751618" border="0"></a><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0pt; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><font lang="CA"> Els cercles vermells assenyalen tres grups de fites i les X el pedregar i la borda.</font></p><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidv2yCIxucrG2stPxJWv3kqnkt_CFgiNQ4L6WbTTOZBlvuSIaLX05bLJK5DA5N96lXciiarqrEdIoi7J2H0v6LcKwh2db6VKCeZU9VUBAop50bN8SJDUscc-k1QwCOOB2oq9M0QFd7o1Le/s1600/Fita+3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidv2yCIxucrG2stPxJWv3kqnkt_CFgiNQ4L6WbTTOZBlvuSIaLX05bLJK5DA5N96lXciiarqrEdIoi7J2H0v6LcKwh2db6VKCeZU9VUBAop50bN8SJDUscc-k1QwCOOB2oq9M0QFd7o1Le/s320/Fita+3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409231959001811826" border="0"></a><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0pt; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><font lang="CA"> Un dels quatre grups de fites localitzats</font></p> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh07Pr617S-J8K3z8sP2q_AwEQ_SRi_IO0bikDc3ZJ3s1W90rfPPs5EBnAnNIvnMSLpVa7h_VhhWCDzCiA0llPPlRtVNYJYEze2JAbhbPlpGBevScEbNYl8hskXH1VVVzXmdfelU6dm8zN2/s1600/Sant+Esteve+de+la+Costa.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh07Pr617S-J8K3z8sP2q_AwEQ_SRi_IO0bikDc3ZJ3s1W90rfPPs5EBnAnNIvnMSLpVa7h_VhhWCDzCiA0llPPlRtVNYJYEze2JAbhbPlpGBevScEbNYl8hskXH1VVVzXmdfelU6dm8zN2/s320/Sant+Esteve+de+la+Costa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409231855216736722" border="0"><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0pt; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--></a><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0pt; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><font lang="CA"> Sant Esteve de la Costa del Montseny citada el 862<br /></font></p><p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><font lang="CA">(fotos d’Enric Carreras)</font></p><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CLOCALS%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0pt; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><p class="MsoNormal"><font lang="CA">Per saber-ne més vegí’s:</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA">Ramon d’Abadal, Catalunya Carolingia, primera part, Genève 1926-1950, pàg.71;</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA">Ramon d’Abadal, Catalunya Carolingia, segona part, Barcelona 1952, pàg.375-376</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA">Josep Rius i Serra, Cartulari de Sant Cugat del Vallés, vol.I, Barcelona 1945, pàg.6-7</font></p> <p class="MsoNormal"><font lang="CA"><br /></font></p><br /><br />GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-64474284944781468232008-04-30T00:50:00.008+02:002008-05-01T17:40:53.683+02:00La cista neolítica de Capolat (Berguedà)<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSWzJTP45MMN4Vk0d1DLqwzindFtMgEI1SBFDwwaEMOexHbn9r62CPDLDWUIX4FMEceuMhNuhb7NXDkHd_EtQlQdd8_pt8Hy6THtWKLr2w6P4YsTUnaf-TPhtOstM7vycdWuGLndaVn1mb/s1600-h/Capolat+2004.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5194804246662500850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSWzJTP45MMN4Vk0d1DLqwzindFtMgEI1SBFDwwaEMOexHbn9r62CPDLDWUIX4FMEceuMhNuhb7NXDkHd_EtQlQdd8_pt8Hy6THtWKLr2w6P4YsTUnaf-TPhtOstM7vycdWuGLndaVn1mb/s320/Capolat+2004.jpg" border="0" /></a></div><br /><div align="center">La cista l'any 2004 abans de ser excavada (Diari de Girona)</div><p align="center"><br /></p><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUkNqV4WYWpBJEQZXhmXmi31DeG9wMooRTWGf4Phk02IFtU47HhMF8uyRESioOveRU4_ICWOy_Vgp9eK0SlCQcO73L-rhO2Z3Eb6bOtRuC5-kDVley3B8eIyliSOd_Nacv6rBnQJT7XkxB/s1600-h/Capolat+2008.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5194804031914136034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 326px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" height="240" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUkNqV4WYWpBJEQZXhmXmi31DeG9wMooRTWGf4Phk02IFtU47HhMF8uyRESioOveRU4_ICWOy_Vgp9eK0SlCQcO73L-rhO2Z3Eb6bOtRuC5-kDVley3B8eIyliSOd_Nacv6rBnQJT7XkxB/s320/Capolat+2008.jpg" width="316" border="0" /></a>La cista l'any 2008 enterrada (foto d'Enric Carreras)</div><br /><div align="center"></div><div align="left">L’estiu de any 2004 la premsa va fer-se ressó de la descoberta d’una cista neolítica no violada a Capolat (Bergedà). El monument (conegut també com "Serrat de les Tombes-Tomba 1") que contenia dos enterraments, va ser seguidament excavat científicament i s'hi va recuperar tot el seu interessant aixovar. Aleshores va romandre en el terreny -enfonsada a ras de sòl- una caixa rectangular buida formada per quatre lloses a més de la llosa de coberta que la cobria. Era, doncs, una més de les moltes cistes neolítiques que en més o menys bon estat de conservació ha arribat fins a nosatres i que podem visitar sobretot al Solsonès però també al Bages i a l’Empordà, així com en altres indrets de Catalunya i Rosselló. </div><div align="left"> </div><div align="left">La sorpresa arribà quan després de fer el trajecte fins a Capolat i cercar aquesta cista neolítica hom la trobà coberta per un túmul de terra de més d’un metre d’alçada, fet expressament </div><div align="left">perquè no es pugui veure. És realment un cas que ens estranya molt. Val a dir que desprès d’haver pràcticament visitat tots els monuments megalítics de Catalunya i de la Catalunya Nord no havíem vist mai una cosa semblant. El nostre grup GESEART en els darrers 25 anys ha descobert, retrobat, excavat i restaurat, una bona quantitat de monuments megalítics (dòlmens, menhirs, coves-dolmen, poblats, recintes megalítics, etc) per tot Catalunya i en especial a l’Empordà. </div><div align="left"> </div><div align="left">Tots s’han estudiat, publicat i senyalitzat; i a més s’han confeccionat itineraris megalítics i s’han fet festes per donar-los a conèixer a tots aquells que s’han interessat per la nostra prehistòria. Municipis com Roses, La Jonquera, Espolla, Capmany, Pau , Palau-saverdera, Sentmenat, i molts altres, són capdavanters en aquest tema i els seus itineraris megalítics són considerats modèlics per tots els visitants. Pensem que el temps del secretisme i de voler amagar les coses no és el nostre. La majoria de coses s’han de conèixer per a valorar-les i apreciar-les, només així seran més respectades. Això val també – i molt- per als dòlmens. Si la cista de Cal Rajolí al Solsonès, després de la seva excavació, hagués estat ben senyalitzada i donada a conèixer, de ben segur que el maquinista que va destruir-la en ampliar una pista l’hauria respectat i conservat. </div><div align="left"><br />Esperem que aquesta cista neolítica de Capolat ben aviat sigui desenterrada, senyalitzada i donada a conèixer, car aquesta serà –exceptuant casos d’excepció- la millor manera de preservar-la. Mentrestant qui vulgui visitar a Capolat un túmul de terra que cobreix l’ùnic monument prehistòric del municipi, que originalment gairebé no tenia túmul, pot seguir amb GPS aquestes coordenades UTM: x= 398607, y= 4658799; z= 1.185.<br />Potser després de tot no perdrà totalment el seu temps, perque a l’entorn proper podria descobrir-ne algun altre d’inèdit, el nom de l’indret “Serrat de les Tombes” en plural així ho donaria a entendre. </div>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-62717197838146491972008-03-27T22:30:00.006+01:002008-03-27T22:59:37.154+01:00El "menhir" Vidal, retrobat.(Capmany, Alt Empordà)<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182539021219699362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV-BjSI9lDcXlXhddxxW2bfrjQnPWdqXANr3ZghSDLj4vyl2rbbqPi47pMw-ZZBIQyWAz1rfGfKNlRJSRFtZ1G7Y_cjBBaKrGEF8VxZCFWxHUSTedUIdGr1Ca0G369gGIJwOgXKRQg_drL/s320/Menhir+Vidal+1914.jpg" border="0" /> El dibuix de Vidal l'any 1914</div><div align="center"><br /></div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9qQn0NEZFdRhPG3Sg8KO4LC3pxBethJ_uxGll32HiShuGjweI3wqa3NNvTGMtPMplQQli-opTY-wx8FPmCVTBcVxw9pr-2vaadTBhEBH_6Hhrkm00dYpzQb_nQo1V4-hQVCb9KRur2Idf/s1600-h/Fig.1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182538832241138322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9qQn0NEZFdRhPG3Sg8KO4LC3pxBethJ_uxGll32HiShuGjweI3wqa3NNvTGMtPMplQQli-opTY-wx8FPmCVTBcVxw9pr-2vaadTBhEBH_6Hhrkm00dYpzQb_nQo1V4-hQVCb9KRur2Idf/s320/Fig.1.jpg" border="0" /></a>El monument el 10 de març del 2008</div><div align="center">(fotos d'Enric Carreras)<br /><br /></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQOAURweAOUGhL7brkfpz38xXjaZE7QwMzKQxDldDYlQLPhyphenhyphenjABAJ2Fu4FM5KXYIc1LS1NnIQNjKhg3iNMzwI55PTcTFZrkeCa2dYaPta8oWNSP_jM2YDdjMG06VNG494TJ9y-zPwc3u3N/s1600-h/Fig.2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182538291075259010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQOAURweAOUGhL7brkfpz38xXjaZE7QwMzKQxDldDYlQLPhyphenhyphenjABAJ2Fu4FM5KXYIc1LS1NnIQNjKhg3iNMzwI55PTcTFZrkeCa2dYaPta8oWNSP_jM2YDdjMG06VNG494TJ9y-zPwc3u3N/s320/Fig.2.jpg" border="0" /></a><br />Lluís Marià Vidal quan el va donar a conèixer l’any 1914 l’anomena “menhir” però ja comenta que per la seva forma es diferencia dels altres que havia vist. Descriu els quatre signes insculpits que segons ell són lletres de l’epigrafia ibérica.</div><div align="justify">Als envolts del 1920 Vidal va convidar Manuel Cazurro, Máximo San Miguel de la Cámara i Pere Bosch-Gimpera –aleshores tots a Barcelona- perquè, juntament amb ell, estudiessin aquesta pedra basant-se en una reproducció en guix dels gravats que Vidal havia ofert al Museu de Barcelona. </div><div align="justify">Temps desprès –l’any 1931- Bosch-Gimpera, juntament amb Josep Colominas, el va publicar comentant que varen veure que es tractava de signes gravats com els del tipus esquemàtic de l’art rupestre. Informa que va extractar-ne la descripció seguint l’escrit de Vidal del 1914, fet que sembla confirmar que no el va visitar personalment.<br />D’ençà de l’any 1985 el Geseart va intentar en diverses prospeccions localitzar de nou sense èxit aquest monument. Fou però Albert Aparicio Cáceres de Capmany que en veure els gravats reproduïts per un de nosaltres (Josep Tarrús) l’any 2002 va adonar-se que la pedra amb inscultures que havia trobat casualment algun temps abans era en realitat el “menhir” Vidal.<br />El nostre grup (Geseart) el va visitar acompanyats de Jesús Panareda de Capmany el març del 2008. Ens trobàvem, finalment, davant d’un dels monument megalítics, publicats d’antic a l’Alt Empordà, que havia estat més difícil de retrobar. De fet, ha estat el darrer que s’ha retrobat, 92 anys després de la seva primera publicació.<br />No és cap menhir. Es tracta d’un bloc erràtic de granit. Sobre l’extrem convex superior de la pedra hi ha, per testa, quatre gravats. El motiu central és un antropomorf en forma de creu llatina amb el final de les aspes potençades amb una cassoleta. L’acompanya un cercle simple a ponent i un cercle doble en forma de vuit a llevant que presenta el sector nord més triangular que circular. Vora el cercle de ponent hi ha un semicercle en forma de ferradura. Cal esmentar que la part superior, triangular, del signe en forma de 8 sembla un afegitó d’època moderna a un cercle original, segurament per marcar aquesta pedra i fer-la servir com a límit territorial i el signe cruciforme sembla resseguit modernament, perquè el seu solc és força més profund i té les cassoletes dels extrems lleugerament deformades, com si volguessin aproximar-lo a una creu barrada.<br />Aquests signes insculpits podrien molt bé ser contemporanis dels de la Pedra dels Sacrificis, també a Capmany, que es troba a poc més de mig kilòmetre de distància. Allí també hi veiem cercles i cruciformes, dels tipus que apareixen en els menhirs i dòlmens de la contrada entre el neolític mitjà i el calcolític.<br /><br />Per saber-ne més vegí's:</div><div align="justify"></div><div align="justify"> </div><div align="justify">Enric Carreras i Josep Tarrús, </div><div align="justify"><strong>El "menhir" Vidal, retrobat. (Capmany, Alt Empordà)</strong></div><div align="justify"><strong></strong>Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.167, abril-juny 2008, pàg.30-31</div><div align="left"></div><div align="left"></div>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-68281171536618780302008-01-15T22:10:00.000+01:002008-01-15T22:45:46.938+01:00El pic de l'Àliga II, un nou dolmen identificat a Portbou (Alt Empordà)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdzP5bDBE3Sy6HDFBW6Z0hvWO6b_AzD80oIbnnvOlRwVep5chRt3aclcForkyPMqxINpvuF10FG9A0b2kL-jrQ36CkDMyQmVFcbw5UfnyXX86p392SpqAp9w2RDwctlkrGqCbOSG2I9zGP/s1600-h/PORTBOU.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155814690591098178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdzP5bDBE3Sy6HDFBW6Z0hvWO6b_AzD80oIbnnvOlRwVep5chRt3aclcForkyPMqxINpvuF10FG9A0b2kL-jrQ36CkDMyQmVFcbw5UfnyXX86p392SpqAp9w2RDwctlkrGqCbOSG2I9zGP/s320/PORTBOU.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:georgia;">Aquest nou dolmen de Portbou ve a afegir-se</span> a l'important patrimoni prehistòric d'aquest municipi que s'ha donat a conèixer en els darrers anys. Actualment, juntament amb els monuments ja coneguts del municipi veí de Cervera de la Marenda, configura un dels itineraris dolmènics més interessants de l'Alt Empordà. (Fotografia d'Enric Carreras)<br /><br /><p>Per saber-ne més vegi's:</p><p>Enric Carreras i Vigorós/Josep Tarrús i Galter/ (amb fotografies de Josep Agusti i Prat),<strong>“La ruta megalítica dels dòlmens i menhir de Portbou (Alt Empordà)”, </strong>Butlletí del Centre Excursionista d’Olot, núm.161, octubre-desembre 2006.</p><p>Enric Carreras i Vigorós/Josep Tarrús i Galter,<strong>“Les rutes megalítiques dels dòlmens i menhirs. Addenda.”, </strong>Butlletí del Centre Excursionista d’Olot, núm.166, gener-març 2008.</p>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-48151584237298414702007-12-17T22:33:00.001+01:002007-12-19T19:40:42.714+01:00Mas Baleta III (La Jonquera, Alt Empordà)<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1TM0KgT_mL4yUHx3_-YHV6MoiwuyqqRCpOLYRNI31Mq29KltFkhinJ-7JI_hNKnnHkEXgCXb5QecqiNlkAtG0M5xOACm70euzTmFu6h00wHFEnQGcpLq_m_0mH_iGzkVRnplqZNSfuw6S/s1600-h/D1-18.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145063205854586434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1TM0KgT_mL4yUHx3_-YHV6MoiwuyqqRCpOLYRNI31Mq29KltFkhinJ-7JI_hNKnnHkEXgCXb5QecqiNlkAtG0M5xOACm70euzTmFu6h00wHFEnQGcpLq_m_0mH_iGzkVRnplqZNSfuw6S/s320/D1-18.JPG" border="0" /></a>Localitzat l'any 1986 per Josep Tarrús, Enric Carreras, Miquel -Dídac Piñero, membres del Geseart, en companyia de Júlia Chinchilla durant una prospecció de la zona.<br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwqkIJxabvt1lNOF5z47HLCq2qkbc22qvIeYj08SH2IXusDIFd_Ks1np16ls3MVzlSxCdZyvXWWb57SpWG4FQCxTOFH6R06CXhhAN1J-ShdEK0PyFzeZ9Hdx5rxiy1K-GRJhWret-qyGvB/s1600-h/DSC00771.JPG"><blockquote><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145062553019557410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwqkIJxabvt1lNOF5z47HLCq2qkbc22qvIeYj08SH2IXusDIFd_Ks1np16ls3MVzlSxCdZyvXWWb57SpWG4FQCxTOFH6R06CXhhAN1J-ShdEK0PyFzeZ9Hdx5rxiy1K-GRJhWret-qyGvB/s320/DSC00771.JPG" border="0" /></blockquote><div align="left"></a>El Mas Baleta III s'ha de veure com un conjunt monumental complex dins del qual hi tenen cabuda dos recintes megalítics superposats del calcolític recent i cinc tombes tumulàries de l'edat del Ferro I. Aquests recintes rectangulars, el més gran amb menhir central intern i un passadís d'accés, poden ser alguna mena de santuaris o espais d'ús religiós dins del territori reservat a la necròpolis d'un possible hàbitat de mitjan del III mil.lenni cal.aC, situat a la vora dels estanys intermitents de la zona. Es coneixen diversos dòlmens i menhirs al seu entorn proper.<br /><br /></div><div align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg-b8n0AyNHwBfvCri_cwWbkrRmSMkiGWEuGFXwlHJSuyVdgcNgWavY5Jzzan9Av1HuP7xSqL0NtWFYFixXKx8xvk9JkjgZpf451SFV_AeQrIMR8bfXChZ0aDIJkYvT3bxvKIMwrKVURG9/s1600-h/DSC00777.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145061775630476818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg-b8n0AyNHwBfvCri_cwWbkrRmSMkiGWEuGFXwlHJSuyVdgcNgWavY5Jzzan9Av1HuP7xSqL0NtWFYFixXKx8xvk9JkjgZpf451SFV_AeQrIMR8bfXChZ0aDIJkYvT3bxvKIMwrKVURG9/s320/DSC00777.JPG" border="0" /></a>El monument va ser excavat i restaurat pel Geseart (Josep Tarrús i Enric Carreras) en els anys 2004-2205-2006 amb la col.laboració de nombrosos companys, com ara Pere Gay, Sebastià Delclòs, Ramón Boix, David Vergés, Josep Agustí i Joan Carreras, a més de diversos arqueòlegs o estudiants d'arqueología, com ara, Àngel Bosch, Paula Santamaria, Marian Berihuete, José Sanz i Andrea Ferrer. I també els treballs de Josep Besa i el seu equip. I les facilitats de Jaume Sabiol propietari del terreny.<br /><br /><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaKASy44JUs_P61ZM-Es04FJdeU56MhQbawUIG9UAsJ-9IiwP-7oX8LRmamQqCO-x2WcZLrScl5juN7RuXuBm03-zWNxYABG-Rq4EdIkUrVAYuJ__p5pFQuFs5ORtQP8eQIYJ1EhKENANS/s1600-h/5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145060908047083010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaKASy44JUs_P61ZM-Es04FJdeU56MhQbawUIG9UAsJ-9IiwP-7oX8LRmamQqCO-x2WcZLrScl5juN7RuXuBm03-zWNxYABG-Rq4EdIkUrVAYuJ__p5pFQuFs5ORtQP8eQIYJ1EhKENANS/s320/5.jpg" border="0" /></a><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145059675391469026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6rQO_5bcH4ifF9bqnW05PzYoLsI8a4GLfJpMaONuh3XsbXaTANfU90XUmgYB7QqnHIqwj8hD1daWh_NJ8AnZnwyAWfALbcCOkcqzB-G_dOCtb6d_RKNuGzOT_fh9aHj7fOTl83uC3_qlH/s320/2.jpg" border="0" /><br />En el solstici d'hivern, el sol poc abans de la seva posta, entrant pel passadís s'alinea amb els menhirs que al seu torn projecten la seva ombra allargada vers el sector de llevant del recinte. (Fotografies d'Enric Carreras)<br /><br /><br /><br /><div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145058584469775826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0e0dmOxj2uFGJOVU3Sr3j8tNqUsXt82KOKFlSIR3RPVN3nbpIFvZUV2PJ9ychrb8MXgsPjyzs9dihSrDcUjUPg2RHYUOSN54QXI59D6xqDpSdkg2Gs5qwNxri-AJSK3PbXMYMviK00q3j/s320/Baleta+III+(Robin).jpg" border="0" /> "Coming clouds over the megalithic cathedral" </div><div align="center">(Fotografia de Robin Townsend)<br /><br />Per saber-ne més vegí's:</div><br />Josep Tarrús i Galter/Enric Carreras i Vigorós<br /><strong>“El complex prehistòric dels Estanys. Mas Baleta III. Els treballs entre </strong><strong>2004-2005 </strong><strong>(La Jonquera, Alt Empordà”)</strong> dins “Vuitenes jornades d’arqueologia de les comarques de Girona”, Roses, 6-7 octubre 2006, vol.I , pàg.89-93GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-65928346695315719942007-12-04T02:40:00.000+01:002007-12-19T19:11:50.954+01:00Pedra Arca (Vilalba Sasserra, Vallès Oriental)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfZljgSggKnXXXIwda2hqZ7V-79ADCTsn2R7WjN5ViWzQo6E2FyJn5Sb-2xq_aWlwCZqWyYk-rseMRZbLOgWDOXacXELJjxYR-jBjDfxT1m7atJuVrVOYSGkbdRWRFmx21I8g37DB6y1Ar/s1600-h/Pedra+Arca+1914.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145737339626399314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfZljgSggKnXXXIwda2hqZ7V-79ADCTsn2R7WjN5ViWzQo6E2FyJn5Sb-2xq_aWlwCZqWyYk-rseMRZbLOgWDOXacXELJjxYR-jBjDfxT1m7atJuVrVOYSGkbdRWRFmx21I8g37DB6y1Ar/s320/Pedra+Arca+1914.jpg" border="0" /></a> El monument solitari enmig dels camps de conreu l'any 1914 amb un camí carreter a la vora.<br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145738305994040930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDU0_ee_-666dEyjUW40D8f5NIoevAjCRzhRGo5TicDgL4HGVgNqBU_hAI3Fry4LSD7UNTFsYOAknvAlheVWZawgXHUQMoHJZuibTevx1wK_5mQ8wVvj1mKEB-KbBVAWubXO0IPM5EW767/s320/Pedra+Arca+1955.jpg" border="0" />L'any 1955 ja amb el gran pi a la vora i el camí convertit en pista l'Enric Llorach que publicà les fotografies comenta: "Puede con ello apreciarse su progresiva destrucción, pues para dar paso a carros y camiones se han sacado las piedras de su alrededor que podian formar parte del túmulo, quedando amenazadas las que forman el dolmen. Creemos oportuno que se tomen urgentemente las medidas necesarias para su conservación y restauración, evitando así su total destrucción."<br /><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_N_HB0gynbTk3_XcxLG-QkvJtdsRWkKIM6UQ4-CirocS25oIct4HRWnxpxB9Ykj6_DsDPrT4oy28GiivhGa112p5FLswTrRp3I7RYZTdFTmmfQxqUU3soVFhrvxe2d7nKEL2NM-fydcj3/s1600-r/Picture+006.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139928193395226914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 280px" height="258" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih-bdxzkNu6qC-fNomEzXGyApLOUQN05rPnlDaxnkhbGcCD2BuEtZCmjGlYEDD-2pOm_Ce1VNmsTpeiTTRWo5ooDykBWsc0kHEa8TAxgzuIrhmE-6dqpa9dIEPpRLetG31vLe0LOfG1Gf3/s320/Picture+006.jpg" width="320" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_N_HB0gynbTk3_XcxLG-QkvJtdsRWkKIM6UQ4-CirocS25oIct4HRWnxpxB9Ykj6_DsDPrT4oy28GiivhGa112p5FLswTrRp3I7RYZTdFTmmfQxqUU3soVFhrvxe2d7nKEL2NM-fydcj3/s1600-r/Picture+006.jpg"></a></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikLzNLFVWjD7m06ADoxCIkUmxI46xgj43qWjGdHMbprGpTFNNR1vls3dn2zTfe42_H1fpXcIhxliqlVx07wsNmQI9TnWXtWlHUP0InJGs8AWJGhKPrQnNNv3qP2Fb8yBH69CpSCTfbdfvp/s1600-r/Picture+005.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5139928859115157810" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 263px" height="276" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWKkGlfBZ5ox7SlIhz0JqgiOWa6IBoAgj2JwBnlQgYKWKikuqCFiIQvwJtGSi2IL5seBzyVbiAmkJJ0LuFGuz6QqvxLcSgzRsAr-O9rNYmP9rf2wk-gXIrGk0SDxDA3mYe2VuJmql4y1O-/s320/Picture+005.jpg" width="320" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-family:georgia;"></span><br /><br /><span style="font-family:georgia;"></span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:georgia;"></span></div><span style="font-family:georgia;"><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left">Les fotografies mostren l'estat actual de degradació que pateix el dolmen.</div><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:georgia;"></span> </div><div align="left"><span style="font-family:georgia;">Va ser publicat l'any 1879 per primera vegada i d'ençà l'Alta Edat Mitjana fa les funcions de fita territorial entre els municipis de Vilalba Sasserra i Llinars del Vallès. D'aquí ve el nom Arca com a sinònim de fita divisòria.</span></div><br /><div align="left"><span style="font-family:georgia;"><span style="font-family:georgia;"><span style="font-family:georgia;"><span style="font-family:georgia;"><span style="font-family:georgia;">A causa de l'ampliació de la pista que passa a tocar el monument i en trobar-se aquest afectat s'hi va practicar el 1992-93 una excavació de salvament. Aquesta excavació hauria estat una ocasió única perquè les institucions mostressin la voluntat de fer protegir convenientment aquest monument com ja s'havia demanant -sense èxit- anys enrera. </span></div></span></span></span></span><br /><div align="left"><span style="font-family:georgia;">Malauradament no va ser així i el monument es conserva igual que sempre, o sigui sense restaurar, i ara amb el seu entorn proper degradat considerablement a causa del pas intens de camions a mig metre del dolmen i al remenament de pedres i àrids que el negocis del seu entorn immediat comporten. </span></div><br /><div align="left"><span style="font-family:georgia;">L’estiu del 2003 al costat de llevant de la cambra, a uns tres metres de distància, hi havia un gran amuntegament de llambordes i, pocs metres més al sud, acumulacions de terra de considerable alçària.</span></div><br /><div align="left"><span style="font-family:georgia;">Val a dir però que posteriorment en el sector de llevant se li ha reservat -amb una tanca de troncs- un semicercle de terreny que li dóna una certa llibertat, però no és aquest el cas del sector de ponent, on encara resta empresonat per la pista i la tanca de la propietat propera. </span><span style="font-family:georgia;">Sense desviar aquest sector de pista, el monument continuarà patint la pols i vibracions que el tràfic pesant comporta.</span></div><br /><div align="left"><span style="font-family:georgia;">Cal restaurar i adequar convenienment d'una vegada aquest dolmen i el seu entorn proper per retornar-li el seu antic esplendor.</span></div><br /><div align="left"><span style="font-family:georgia;">Per saber-ne més sobre els dòlmens emprats com a fites territorials anomenades "arques" d'ençà l'època visigòtica vegi's el nostre treball:</span></div><br /><p align="left"><span style="font-family:georgia;">Joan Badia i Homs/Benjamí Bofarull i Gallofré/Enric Carreras i Vigorós/Miquel-Dídac Piñero i Costa, "<strong>La cista amb túmul de la Creu de Principi, fita del segle X en la toponimia de l'Alta Garrotxa i les restes pre-romàniques de Sant Julià de Ribelles</strong>", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol.20, Figueres desembre 1987 (segona edició GESEART març 1988).</span></p></span>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-942542918555904595.post-35259803284009367912007-11-27T23:12:00.014+01:002009-04-26T22:41:03.993+02:00Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxvmUjN7chh_GOm0bXnTzh3tG9nTlSBkkcP92DfAJa-hGS0Jqcudya9Np7kovRA3gsxm4KCsnhWdZytWrw0lBNty1MyoV38COeclHD9zl1A8pv-iTOUTxjoUZd1tOXhLoZnygflXA0kc1p/s1600-h/Picture+005-rectificat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5137661633286730482" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 320px; height: 301px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxvmUjN7chh_GOm0bXnTzh3tG9nTlSBkkcP92DfAJa-hGS0Jqcudya9Np7kovRA3gsxm4KCsnhWdZytWrw0lBNty1MyoV38COeclHD9zl1A8pv-iTOUTxjoUZd1tOXhLoZnygflXA0kc1p/s320/Picture+005-rectificat.jpg" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHnEl91tbK2zQmkz44gTZRUXClKFbXgTOupgWPuH2sAQ1njMuzpCB0utadvlfP0FSy9wslXmiq57Yh_KHf2cEPPgEQyx_6cNkUpOEYL4nMTlJML96hKZYiOXlfv0MFriMeEzWdCByufBmB/s1600-h/Picture+006+-rectificat.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 321px; height: 296px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHnEl91tbK2zQmkz44gTZRUXClKFbXgTOupgWPuH2sAQ1njMuzpCB0utadvlfP0FSy9wslXmiq57Yh_KHf2cEPPgEQyx_6cNkUpOEYL4nMTlJML96hKZYiOXlfv0MFriMeEzWdCByufBmB/s320/Picture+006+-rectificat.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329101011158061010" border="0" /></a><br /><br /><div><br /><div><span style="font-family:georgia;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:georgia;"><br /><br /><br /><br />¿Qui sap el que hi ha darrera d'aquest ufanós<br /></span><span style="font-family:georgia;">taronjer que hom veu quan s'arriba a la plaça de Santa Maria de Martorelles?</span></div><span style="font-family:georgia;"><br />Doncs hi ha el menhir que fa anys va ser-hi traslladat des del seu emplaçament original vora el dolmen de Castell-Ruf. Aquest monument de singular importància presenta un signe gravat de gran interès. Es mereix un tracte més adient que el que se li dóna actualment.</span><br /><div><span style="font-family:georgia;">Per saber-ne més vegi's el nostre treball:</span></div><br /><div><span style="font-family:georgia;">Enric Carreras/ Josep Tarrús/ Pere Gay<br />“<em><strong>Tres menhirs amb gravats entre l’Alt Empordà i el Vallès Oriental</strong></em>” dins “Roches ornées, roches dressées. Aux sources des arts et des myths. Les homes et leur terre en Pyrénées de l'Est”. (Actes du Colloque en Hommage à Jean Abélanet, Université de Perpignan, 24,25 i 26 mai 2001). Perpinyà , Presses Universitaires 2005, pag. 157-163 </span></div><br /><br /><br /><div><span style="font-family:Courier New;"></span></div></div>GESEARThttp://www.blogger.com/profile/03367115124514199604noreply@blogger.com0