(El Port de
Membres del Geseart*
El “bruixot” era l’home que en diverses societats tribals primitives duia a terme les pràctiques màgiques i rituals. Administrava coneixements diversos, especialment de medicina, i passava per dominar forces sobrenaturals que ell tenia la facultat de conjurar.
El “bruixot” que ens ocupa és un petit gravat insculpit en un aflorament natural de pissarra en el sector de les Creus de l’Hospital, al terme municipal del Port de
Aquesta figura fa uns
Realment, no s'assembla a res del que havíem vist anteriorment entre els gravats associats a dòlmens, menhirs o roques a l'aire lliure de l'Alt Empordà-Rosselló. En aquest cas, no es tracta d'un simple cruciforme, sempre de cronologia controvertida (signes prehistòrics antropomorfs o creus de cristianització posteriors), sinó d'una veritable figura d'orant, potser en actitud de ballar, que considerem prehistòrica.
La situació de la penya on es troba aquest gravat, penjada sobre un altiplà intern, on hi ha altres gravats i monuments megalítics, és també prou suggerent i s'adiu al que esperaríem per a una roca al voltant de la qual s'hi celebrarien cerimònies religioses o rituals iniciàtics en època prehistòrica.
Podem trobar algun paral·lelisme iconogràfic –no cronològic- amb la figura del “bruixot” en un dels murals de pintures blanques dels abrics rupestres de Kalemba a l’est de Zambia, datats a l’Edat del Ferro que a l’Africa Austral es situaria una mica després del canvi d’Era. El lloc s’anomena Pilila Azongu (El puig de l’home blanc) i representaria les cerimònies iniciàtiques del pas femení vers la pubertat i la fertilitat. Precisament el salt, ball o expressió de joia d’una de les figures, amb els braços oberts, mostra una mà amb tres dits, exactament igual que els braços i les mans del “bruixot” de la serra de Rodes. I encara cal observar que els atributs sexuals masculins del “bruixot” són idèntics als que presenta una altra de les figures frontals d’aquelles pintures.
Un altre paral·lelisme iconogràfic important cal cercar-lo en dues figures d’un dels gravats rupestres de Tanun a Bohuslän (Suècia), declarats per l’UNESCO Patrimoni de l’Humanitat. S’anomena “Tres homes realitzant un ritual” i s’ha datat a l’Edat del Bronze final nòrdic.***La part superior del seu cos està formada per una creu grega dintre d’un cercle, exactament igual que la del “bruixot”. Si es tracta d’un element purament pictogràfic o és la representació d’alguna mena de disfressa ritual, és quelcom difícil d’esbrinar. De totes maneres, en tots els casos les figures, per la posició de braços i cames i la inclinació del cos, estan practicant alguna mena de dansa o moviment rítmic. I si bé les figures nòrdiques semblen nues de cintura cap avall, per contra, el “bruixot” presenta unes llargues faldilles o túnica.
No volem acabar aquesta breu nota sense destacar la gran densitat de gravats sobre roques a l'aire lliure que es concentren en aquesta àrea megalítica de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus, molt sovint a la rodalia dels dòlmens, menhirs o poblats prehistòrics (d'entre el neolític mitjà-calcolític, 4000-
Alguns d'aquests gravats –cassoletes, reguerons i algunes figures cruciformes- els considerem prehistòrics, per la semblança que tenen, tant d'estil com de tècnica d'execució, amb els descoberts l'any 1932 per Isidre Macau a la cista neolítica amb túmul de
*GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional)
------------------------------------------------
Publicat al Butlletí del Centre Excursionista d'Olot, núm.175, Abril-Juny 2010, p.29-30
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada